La Fundació Cepaïm promou activitats per aconseguir una societat intercultural i igualitària, on els més vulnerables siguin ciutadans de ple dret. En aquest sentit, en molts casos, els membres de l’entitat són els primers suports que reben les persones que han fugit del seu país per instal·lar-se a casa nostra a la recerca d’una vida millor. Cepaim també duu a terme activitats perquè aquests col·lectius es relacionin d’una forma normal amb les persones autòctones. Un dels grans hàndicaps amb els quals es troben és a l’hora d’anar a buscar feina. La barrera de l’idioma és important. Per això, un dels tècnics de la Fundació a la Garrotxa, Bamari Drameh, ha explicat que sempre els recomana aprendre el català i, si pot ser, el garrotxí.

Mari Drammeh, Fundació CEPAIM:"Aquí a la Garrotxa la llengua és molt important. Si no parles un català garrotxí, de vegades et miren estrany i això ens ho hem trobat fins i tot amb persones blanques." 

Però l’idioma no és l’únic problema que han d’afrontar les persones nouvingudes. L’habitatge, ja prou complicat d’aconseguir, es pot convertir en un problema molt més greu en funció de la pell. Drameh denuncia l’existència de racisme immobiliari.

Mari Drammeh, Fundació CEPAIM:"No només és el color de pell, la llengua també és un condicionant. Però com més moreno tinguis la pell, més complicat ho tens. També hi ha altres condicionants o prejudicis, si tens barba, si ets del Marroc, si tens els ulls d'una forma determinada... tot això suma. Però sí, un dels trets més visuals és la pell." 

Segons Bamari Drameh, de vegades hi ha tendència a fer comentaris sense mala intenció, que utilitzem sense adonar-nos-en i que demostren que el color de la pell determina.

Mari Drammeh, Fundació CEPAIM: "Ja coneixem els partits de futbol, tots els pares animant als seus fills. Hi havia un noi negre jugant molt bé i segurament els pares sabien el seu nom, però es referien a aquella persona com "aquell negre que juga molt bé". Jo si m'he de referir a una persona blanca no diré aquella persona blanca. Jo intento descriure aquella persona sense etiquetar-la, perquè, al cap i a la fi, és una persona, no un color."

La Fundació Cepaïm ha fet aquest cap de setmana una jornada a Sant Miquel perquè es relacionin persones nouvingudes del barri amb aquelles que fa temps que ja hi són, siguin autòctons o d’origen immigrant. La proposta serveix per conèixer i acabar amb determinats tabús existents en aquests contextos.