El 30 de novembre la UNESCO va declarar el toc manual de campanes Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Un fet que permetrà salvaguardar una mica més una tradició que perilla de perdre’s. Molts han estat els usos que han tingut els tocs de campana al llarg de la història: des dels habituals casaments, enterraments o batejos, a d’altres més específics, com alertar d’un incendi, de pluja o fins i tot per anunciar l’arribada del peixater al poble.

Xevi Pallàs, campanòleg: No és només el toc o ritme que li pots donar. Si no el sentiment. Les campanes, a part de donar notícies, transmeten sentiments.

Aquest campanòleg garrotxí defensa la importància de la personalitat del toc de campana que pot fer un campaner, en un moment en què molts campanars s’han automatitzat. Actualment, no queda ni un sol campaner a la comarca que es dediqui 100% a això, només persones que de tant en tant fan tocar les campanes, com per exemple en motiu d’una festa major. En Xevi Pallàs ens explica com en Llorenç Llongarriu, campaner de Joanetes, li va transmetre el coneixement del toc de campanes a 4, amb mans i peus.

També explica que de tocs manuals de campanes manuals n’hi ha molts tipus així com llenguatges i a Catalunya en tenim un de propi.

Xevi Pallàs, campanòleg: Les campanes, aquí, no fan melodies, com en altres llocs d’Europa, sinó que fan ritmes. El toc de les campanes català és molt lent. El balanceig és molt lent.

En Xevi va fer un llibre sobre les campanes i campanars de la Garrotxa, les va inventariar totes: un total de 180 campanars i 213 campanes. La campana més vella de totes és la de la parròquia de Sant Andreu d’El Torn, a Sant Ferriol, de l’any 1303.

Xevi Pallàs, campanòleg: En general l’estat de conservació que tenim aquí és força dolent, però el cert és que des que vaig fer el llibre fins avui, ha anat millorant. Hi ha més sensibilitat i s’han fet, fins i tot, algunes actuacions per millorar les condicions dels campanars i de les mateixes campanes.

Aquesta declaració per art de la UNESCO ha estat celebrada per les persones que, com en Xevi, fa anys que treballen al voltant d’aquest tema. Ell reconeix, però, que a partir d’ara tenen deures per fer, i segurament el més important: transmetre als més joves aquest toc manual de campana.

Xevi Pallàs, campanòleg: La idea és crear aquí al campanar de Joanetes una escola de campaners i que hi pugui venir gent de la comarca i d’arreu de la comarca, a aprendre a fer de campaner.

Segons explica Xevi Pallàs, l’Ajuntament de la Vall d’en Bas està a punt de signar un conveni amb el Bisbat i ja s’ha aconseguit una subvenció per restaurar el campanar de Joanetes. El 2023 aquesta escola ja podria ser una realitat. Mentrestant, però, a la resta de comarques se segueix els mateixos passos que a la Garrotxa. Ben aviat Xavier Pallàs i Miquel Àngel Fumanal podran publicar el llibre de campanes i campanars del Pla de l’estany i ja s’està treballant amb el del Ripollès. Sigui com sigui, però, el valor del toc de les campanes és incalculable.

Xevi Pallàs, campanòleg: Quan toques una campana tan antiga, t’atures a pensar i dius: és l’únic so que podem escoltar actualment, i que sonava fa 500 o 600 anys. Tocs que feien els nostres avantpassats segles enrere.