La Fira de Santa Llúcia de Sant Feliu de Pallerols aposta cada vegada més pel bestiar

Una quarantena de corrals de ramaders de la Garrotxa, Ripollès i Osona constitueixen un dels atractius centrals de la fira

Societat

La Fira de Santa Llúcia de Sant Feliu de Pallerols aposta cada vegada més per al bestiar
La Fira de Santa Llúcia de Sant Feliu de Pallerols aposta cada vegada més per al bestiar

Una de les fires més antigues de la comarca, la de Santa Llúcia de Sant Feliu de Pallerols, ha convertit aquest diumenge el poble en un autèntic escenari nadalenc. Un sol dia, però molt intens. La mostra va arrencar l'any 1393 i tenia una durada de quinze dies. En els últims anys, la mostra aposta cada vegada més per als animals. De fet, la quarantena de corrals de bestiar amb ramaders de la comarca, però també del Ripollès i Osona, van constituir un dels atractius principals de la jornada."Més o menys hi ha uns 20 caps de bestiar de vaques i vedells i uns 20 d'eugues repartits en aquesta esplanada. Des de fa uns cinc o sis anys anat donant més importància al bestiar.", comenta Nil Port, ramader i un dels responsables de l'organització de la fira. L'alcalde del municipi, Artur Colomer, assegura que és un sector que té moltes dificultats i que fires com aquestes "donen la rellevància que es mereix el sector i serveixen per donar-li un cert impuls". 

Més enllà de l'evolució de la fira, el poble també va acollir el mercat d'artesania i productes de proximitat amb més d'una trentena de parades al Firal i també el caldo solidari a benefici de La Marató de TV3. La Fira de Santa Llúcia també és sinònim del Camí de Pessebres, que enguany compta amb un total de 37 instal·lacions. Lola Paretos, responsable del Camí de Pessebres de Sant Feliu de Pallerols, explica que aquest any hi ha una gran varietat de pessebres i de totes les modalitats "fins i tot n'hi ha un que és reciclat, d'altres que són de ganxet o amb instal·lacions de llum" sense oblidar, com no, el tradicional pessebre amb molsa. La novetat d'aquest any és un arbre gegant que s'ha situat a l'entrada del poble recobert amb llana.