Al centre de reproducció de cranc de riu autòcton situat al Triai fa dues dècades que s’hi treballa perquè l’espècie de crancs de casa nostra no desaparegui. La gran amenaça és el cranc de riu americà, que als anys 80 va arribar a la Garrotxa i que ha portat una malaltia letal pel cranc autòcton: l’afanomicosi.

Actualment, aquest centre de reproducció compta amb 450 femelles i 150 mascles. Aquests dies els crancs estan en època d’hibernació, tot i que no és una hibernació completa, ja que surten per menjar i nedar algunes estones. També els coincideix amb la fase reproductiva: cada cranc autòcton posa entre 50 i 90 ous i un 10% de tots aquests són els que acaben naixent amb èxit. Si no fos per la malaltia, en naixerien molts més. L’objectiu és que els nous crancs visquin des del moment 0 en les millors condicions i que s’enforteixin, per tal que puguin lluitar perquè la malaltia no els afecti.

Joan Montserrat, tècnic del Parc Natural Zona Volcànica Garrotxa, explica que l’objectiu és “aconseguir la immunitat de l’espècie” amb l’objectiu que es facin resistents a l’afanomicosi. “No existeix una vacuna per als crancs i, per tant, s’ha de fer de manera natural”. Fina Torres, tècnica del centre de reproducció del cranc de riu, assegura que “una de les claus és la netedat” perquè quan les cries neixin, tinguin un hàbitat correcte. 

Alguns dels crancs de riu que naixeran amb l’arribada del bon temps es quedaran al centre i d’altres aniran al riu. Pel que fa a l’espècie invasora, el cranc americà, continua el seu creixement de població. Des del centre també es dedica part del temps a recollir-ne perquè no s'estengui més. Els crancs americans es congelen, moren i serveixen de menjar per altres espècies, en lloc de comprar específicament carn o peix. El cranc americà, però, no és l’única espècie invasora que podem trobar prop de casa nostra: també hi ha el visó americà, el mosquit tigre, el bernat marbrejat, la papallona del boix, el barb roig o la tortuga de Florida, aquesta última sovint comprada per persones que se’n cansen i se’n desfan llençant-la al riu.

Recentment, s’ha renovat el conveni entre l’Ajuntament d’Olot i el departament d’Acció Climàtica per continuar treballant en la recuperació del cranc autòcton. Una tasca necessària per seguir salvaguardant les espècies pròpies del lloc on vivim.