El dia que hi havia un autocar del Banc de Sang i Teixits a l’exterior de l’estadi municipal, amb una bona resposta per part de l’afició, als jugadors de l’Olot els ha faltat sang. Sobretot a la primera meitat, quan han estat poc valents i han acusat la pressió d’un partit que era una autèntica final. I això que Albert Blázquez i Iñigo Arriola han apostat per una alineació atrevida, més ofensiva que de costum. Era un 4-3-3, amb Eloi Amagat com a novetat al mig del camp i amb Cerdà i Saïdou als extrems. Però ni així hi ha hagut gaire producció ofensiva; l’única bona ocasió de la primera meitat ha estat un xut matiner de Cerdà. Ha costat connectar amb els atacants, hi ha hagut poca fluïdesa en el joc per dins i els extrems han anat de més a menys.

En molts moments, s’ha vist més a prop el 0-1 que l’1-0. De fet, a la primera part l’Ebre ha provat més xuts que l’Olot (un de Javi Sánchez al lateral de la xarxa i dos més d’Arasa). A la segona, els olotins han intentat fer un pas endavant. Han fet un bon primer quart d’hora (Eloi Amagat ha construït una gran jugada personal que l’ha portat a dins l’àrea i li ha sobrat l’últim retall), però s’ha desinflat. I a l’altre costat, l’Ebre ha crescut i ha trepitjat més terreny rival sense arribar a crear gaire perill. L’Olot ha desaprofitat molta estona i no ha estat fins als últims minuts quan s’ha acostat al gol, en dues accions de Manel Busquets: una rematada de cap i un xut en una pilota morta a dins l’àrea que ha tret el porter.

En definitiva, tots dos equips han demostrat per què són el penúltim i l’últim i els dos conjunts menys golejadors de la lliga i han firmat un 0-0 que no els treu d’on estaven. L’Olot continua a set punts de la promoció de permanència i a vuit de la salvació havent jugat contra el cuer i havent d’anar, diumenge que ve, al camp d’un València Mestalla que s’ha situat líder aquesta jornada.