La pujada dels preus dels habitatges ha deixat moltes famílies a l’estacada i això ha provocat que hagin hagut de buscar un sostre allà on fos. A Catalunya, les ocupacions il·legals han anat a l’alça en els últims anys. Això suposa un maldecap constant pels ajuntaments, que no podien atendre les peticions dels veïns afectats. A Olot, actualment, es comptabilitzen 180 ocupacions il·legals. D’aquestes, 120 són famílies i persones individuals que no provoquen cap mena de molèsties als veïns. En canvi, n’hi ha una seixantena que són molt conflictives i que estan repartides en diferents punts de la ciutat.

Davant el desgast que les ocupacions il·legals provoquen a veïns i ajuntaments, el Parlament ha aprovat una nova llei que els dota de mecanismes per actuar. Tindran la potestat de realitzar desocupacions, només en els casos en què hi hagi ocupes conflictius. En teoria, tindran trenta dies per fer-los fora. Els ajuntaments, únicament es podran agafar a aquesta mesura en habitatges de grans tenidors. Es consideren grans tenidors, aquells propietaris o empreses que siguin titulars de més de 10 habitatges. L’alcalde d’Olot, Pep Berga, assegura que és “una gran notícia” per resoldre els problemes que té la ciutat en aquest sentit.

Fins que no ha arribat aquesta nova llei que permet a les administracions locals fer fora els ocupes conflictius, l'única via que tenia l’Ajuntament d’Olot passava perquè la propietat de l’habitatge denunciés el fet. Un jutge era l’únic que tenia potestat per decretar la desocupació mentre que l’Ajuntament no hi podia fer res. 

Tan bon punt els veïns denunciïn l’existència d’uns okupes conflictius, l’Ajuntament obrirà un expedient i serà la Policia Municipal qui s’encarregarà del desallotjament.