La plaga de seglars arreu del territori és preocupant i tot i que la Garrotxa no sigui dels indrets amb més incidències les xifres parlen per si soles. Segons Daniel Terradas, president Societat de Caçadors de Santa Pau, ‘’fa 20 anys matàvem 100 porcs en una temporada; fa 10 anys, 400; i d’ara a uns anys cap aquí, 700, 800, 900 i fins i tot 1.000. Aquesta temporada en portem uns 900.’’

Tota aquesta quantitat de porcs són els que es cacen a la zona del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: des de Mieres, Santa Pau, La Fageda i en alguns casos fins a Batet de la Serra i zones d’Olot. Segons aquest caçador garrotxí, a dos mesos perquè finalitzi la temporada, la situació en aquesta zona de la comarca està controlada, reduint a 2 senglars per hectàrea, dels 12 que hi havia quan van començar el nou curs al mes de setembre. La societat de caçadors de Santa Pau la conformen prop de 200 persones i una cinquantena de gossos. La realitat de moltes societats de caçadors, però, és que s’estan quedant sense gent, el problema del relleu generacional. Per això, alguns ajuntaments ja demanen a les administracions superiors que professionalitzin la caça del senglar.

Els alcaldes com el de Mieres, Enric Domènech, agraeixen ‘’molt la tasca voluntària dels caçadors, que tenen altres feines, i que alguns ho fan per salvaguardar els cultius.’’ Des del Departament d’Acció Climàtica, però, tot i que no ho descarten, veuen molt llunyana aquesta possibilitat i que ara per ara els agents rurals s’han de dedicar a fer més funcions de seguretat en moments puntuals que batudes.

Elisabet Sánchez, directora territorial del departament d’Acció Climàtica a Girona, explica que ‘’d’entrada no és un plantejament que tenim. Des del departament el plantejament que tenim és que els que es coneixen el territori i el comportament del senglar i els que dret a llei els hi toca gestionar la població d’aquesta espècie són els caçadors, i per tant que des de les societats puguin donar aquesta resposta. Si no arribem a aquest punt hem de pensar que tenim la Federació de Caça pel mig. I en cas que tampoc s’arribi, perquè altres models, com per exemple professionals o en casos determinats els cossos d’agents rurals.’’

Actualment, el Departament està treballant amb unes trampes: les Pig Brig Trap, però també treballa des de diversos vessants: amb reunions periòdiques amb delegats de les societats de caça, ajudes per incentivar la captura del senglar o aprofitament de la proteïna d’aquests animals per a la cadena alimentària, entre d’altres. També està plantejant la figura del caçador expert: una persona que no sigui un caçador voluntari sinó que compti amb altres coneixements, tot i que no en donen més detalls.

En l'àmbit comarcal, els caçadors reclamen, des de fa més de dues dècades, un Pla de Camins, que defineixi millor l’ús d’espais públics i privats per tal de poder fer millor les batudes. A les administracions superiors els demanen més pedagogia de la seva tasca entre la població.

Daniel Terradas, president Societat de Caçadors de Santa Pau, posa èmfasi en la pedagogia: ‘’El més important és que l’administració faci més pedagogia i propiciar que a banda de futbolistes hi hagi caçadors. Els nostres veïns francesos fan una assignatura a l’escola on els parlen de la figura i tasca del caçador, dels pescadors, com estan els boscos, etc. I això aquí seria important anar-ho aplicant.’’