Jessica Oliveras va plasmar un retrat de la seva germana pel cartell del carnaval d’Olot. L’art figuratiu, el retrat, és l’estil d’aquesta pintora garrotxina, que des de fa temps basa els seus treballs i es guanya la vida artísticament a través de la figura humana.

Jessica Oliveras sempre pinta dones: dones que coneix, que li transmeten sentiments i que, d’alguna manera o altra, aprecia. "Aquesta connexió que tinc amb les meves amistats, germanes, família... en definitiva, gent que ha format part de mi”,  explica l’artista, “Em fa donar una imatge visceral i puc transmetre la seva personalitat a l’obra”.

“Soc com una directora de cinema, construïm l’escena: vaig a casa les dones que pinto." 

Oliveras pinta, normalment, quadres de grans dimensions que li porten entre un i dos mesos de feina. Per això, la primera part de qualsevol treball per a ella és una sessió fotogràfica amb la protagonista. “No intento guiar gaire durant la sessió fotogràfica”, explica Oliveras, “de fet, de vegades faig veure que remeno la càmera perquè elles es mostrin naturals, amb els seus gestos”

Al principi de la seva carrera professional, Jessica Oliveras pintava retrats d’un estil més impressionista i amb el temps s’ha anat centrant més en el detall i en retrats hiperrealistes, utilitzant pinzells més prims. “Utilitzo colors saturats, croma, colors contraposats i diferents punts de llums i perspectives de fons i que aquest fons aporti una sensació semblant a un collage”, explica. 

“L’art és fer teràpia amb mi mateixa”

La filla del també pintor de la comarca, Josep Oliveras, és també llevadora, però des de fa anys va decidir apostar per l’art. Actualment, compta amb més de 23k seguidors al seu compte d’Instagram i des de fa poc torna a viure a casa nostra, a la Garrotxa, després de passar-se bona part de la seva joventut a Londres. 

En aquests moments de canvis que viu, està treballant en una sèrie pictòrica anomenada ‘Identitats’, per tornar a connectar d’alguna manera amb les dones de la comarca i voltants.