Uns veïns del barri de Sant Pere Màrtir s’han posat en contacte amb aquesta redacció per denunciar la situació d’unes famílies veïnes. Es tracta d’una noia de poc més de trenta anys. Porta més de mig any ocupant il·legalment una casa del barri de Sant Pere Màrtir amb les seves tres filles. Fa poc més d’un any la seva mare va morir. Explica que va coincidir en un moment de la seva vida complicat: escapant de la violència de gènere i tornant a Olot per amagar-se de la seva exparella. Un cop a la capital de la Garrotxa, però, li va ser impossible trobar un lloc on viure.

‘’Vaig sentir por i em sentia sola amb tres nenes. La meva por era que per estar en aquesta situació, que jo no soc la culpable perquè jo només em volia amagar, em traguessin les meves filles. Jo treballo, tinc una nòmina, tinc alguna ajuda, puc pagar perfectament un lloguer, però pel fet de tenir menors a càrrec meu se m’han tancat les portes a poder llogar un pis.’’

L’afectada assegura que, en el seu cas, els sistemes de protecció cap a les víctimes de violència de gènere no van funcionar perquè no se li va concedir el pis d’emergència en fugir del seu agressor. Per aquest motiu, assegura que es va veure obligada a ocupar un habitatge: ‘’És la primera vegada que em veig ocupant. Sempre he treballat, he pagat els lloguers, no devia mai mesos. He d’ocupar, però, perquè no tenia solució. I sabia que si em quedava al carrer, definitivament, em traurien les meves filles.’’  

D’aquí a poc més de dos mesos, diu que tindrà judici, i preveu que l’obligaran a marxar de la vivenda. Aquesta, però, no és l’única noia que viu en aquesta casa de Sant Pere Màrtir. Olot Televisió i Ràdio Olot també ha pogut parlar amb un altre testimoni, una noia d’uns 30 anys que assegura passar per una situació similar. Viu amb la seva parella a la mateixa vivenda que la primera afectada. Els dos membres de la parella tenen feina. Ella diu que fa set anys que treballa al mateix lloc i la seva parella cinc. Tenen un fill, però en el seu cas viu amb una de les àvies. Comenta que durant un temps van viure en una caravana a un altre poble de la comarca, però finalment van decidir ocupar l’habitatge. Diu que el seu problema és el mateix que el de la seva amiga: no han trobat cap lloc on poder viure de lloguer, tot i poder-ho pagar.

Una part important dels ingressos que tenen aquestes famílies el destinen a millorar les condicions d’una llar sense aigua i sense llum. De fet, expliquen que l’electricitat la tenen punxada d’un veí, a qui asseguren pagar-li la part corresponent cada mes: ‘’Ni el vàter teníem. Les meves filles al principi feien pipí en una bossa de plàstic. Ens queia una paret, que la vam acabar de tirar. El terra del lavabo es desfà de la humitat. Ens dutxem amb un bidó i anem omplint-lo d’aigua de la font que anem a buscar.’’

Tota aquesta situació s’agreuja a l’hivern amb el fred. S’escalfen amb estufes de llum, però algunes de les finestres de la vivenda estan trencades. Els mobles que tenen els han adquirit de la deixalleria. L’afectada insisteix que ella és una ciutadana normal: treballa, té uns ingressos, els seus fills van a l’escola i no té problemes amb els veïns. Només demana un habitatge.

Elles asseguren que no són les úniques persones que viuen en aquesta situació. Afirmen que ben a prop d’on viuen, una altra família en una situació similar.