La Federació Catalana de Caça demana al Departament d'Acció Climàtica i Agenda Rural armilles protectores per als seus gossos
El vicepresident de la territorial gironina, Joan Espona, també creu que les Pig Brig Trap i altres trampes no són útils i tenen un cost brutal

A la Federació Catalana de Caça no els hi ha agradat que el Departament d’Acció Climàtica i Agenda Rural hagin aplicat l’emergència cinegètica sense comptar amb la seva opinió. El vicepresident de la territorial gironina d’aquest ens català, Joan Espona, explica que han parlat sobre el tema i que se seguiran reunint amb el govern per tractar la problemàtica dels senglars, però que l’emergència potser s’hauria d’haver fet una o dues temporades abans. Des de la federació tampoc veuen clar deixar en 4 o 5 individus per hectàrea la població de senglar en àrees com les Gavarres o Rocacorba, tal com es proposa el departament. Espona ho veu inviable: “o els pinten o els compren o no serem capaços d’assolir els objectius. A 31 de maig veurem els resultats i veurem qui tenia raó”.
Les Pig Brig Trap no són útils
I és que amb la sequera, el comportament del senglar ha variat. Ara es concentra en punts concrets i es troba prop de l’aigua i el menjar. Sobre les noves trampes que ha aplicat el Departament, les Pig Brig Trap, això és el que pensen des de la federació. “El senglar no té depredador. L’únic depredador és un home o una dona amb una escopeta o abatre’l. Tot el que són trampes, sí, pots fer quelcom, però el cost és molt alt i nosaltres no creiem que sigui la solució”.
Cal protegir més els gossos de caça
Des de la federació asseguren tenir un esborrany de proposta pel departament per anar definint la figura del caçador expert. Hauria de fer un curs, però no es preveu que sigui una persona remunerada econòmicament, tot i que sí que demanen ajudes per poder continuar fent la seva tasca, com per exemple protegir més els gossos: “Una manera que se’ns podria ajudar seria que els gossos portessin una protecció. Una partida del departament destinada a comprar armilles per si protegir-se d’atacs del senglar i així no haver d’anar tant al veterinari”.
La necessitat de tenir un pla de camins
Una altra reivindicació és el pla de camins, que defineixi bé zones públiques i privades i que porten gairebé 30 anys esperant: “L’any 1995 es va aprovar la llei d’Accés motoritzat al medi i ara falta el reglament. Estem el 2023 i encara no hi és. Ho demanem si us plau. Han passat molts governs”. En aquest sentit, també proposen fer una aplicació que doni als caminaires un camí alternatiu en cas de trobar-se una batuda.
Un punt de Maià de Montcal amb alta densitat de senglars
En el cas de la Garrotxa l’emergència cinegètica implica, especialment, la zona de Sant Aniol de Finestres, tot i que el mateix Espona explica que en altres àrees s’hauria pogut aplicar, com és cas un sector molt concret de Maià de Montcal on es té detectada una densitat important de senglars.
