“El 24 de febrer a la matinada, no paràvem de sentir bombes. Constantment. Miràvem per la finestra i moltes bombes. I molta por”. És el record que té en Serhii Zariechenzkyi d’ara fa un any. Quan va viure de primera ma l’horror de la guerra d’Ucraïna. Moltes són les famílies que encara recorden aquells tristos dies per a les seves famílies i pel seu país. Famílies dividides com la d’aquest refugiat ucraïnès que ara viu a la Garrotxa. En Serhii va venir d’Slatino, una ciutat propera a Harkiv, devastada per la guerra. El 12 d’abril de 2022 ell part de la seva família van decidir escapar de l’horror, van estar un mes a Polònia i després van arribar a Catalunya: primer a Vic i després a Olot, on estan vivint de lloguer. Va venir amb la seva filla i tres fills més. Dos fills més es van quedar a Ucraïna: un de soldat i un altre fent de cuiner. En Serhii explica que estan bé i que parlen amb ells. Un any després, però, encara recorden l’aspecte que presentava la seva ciutat: “Un mes vivint entre runes. Sense menjar, amb fred... cada dia queien bombes, venien tancs... El meu poble era una zona grisa. Per una banda, soldats russos i per l’altra soldats ucraïnesos”.

Ara, en Serhii i la seva família viuen tranquils a olot

En Serhii ha pogut trobar feina de jardiner, el mateix a què es dedicava a Ucraïna. La seva filla es dedica a aprendre català i castellà i a integrar-se a Catalunya. Els altres tres germans petits van a l’escola i a l’institut.

En Serhii i la seva família, però, tenen poques esperances de poder tornar aviat a Ucraïna. Diuen que desitgen viure tranquils aquí. Tot i això, no han oblidat gens ni mica el seu país, ni la seva família que viu allà. Però això sempre estan contents de rebre fotos de l’Oleg i en Roman, els dos integrants de la família que continuïn sobrevivint el dia a dia d’un país que continua vivint en guerra.