El TSJC comença el segon judici contra Lluís Guinó i la Mesa del Parlament del 2017 després de la recusació de dos magistrats
L'alcalde de Besalú s'enfronta a una pena d'inhabilitació per haver tramitat iniciatives parlamentàries relacionades amb el procés que va concloure amb el referèndum de l’1-O

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comença aquest dimarts el judici repetit contra la Mesa del Parlament del 2017, presidida per Carme Forcadell, després que el Tribunal Suprem ordenés tornar-lo a fer per falta d’imparcialitat del president, Jesús María Barrientos, i del magistrat Carlos Ramos, ponent de la sentència. L’alt tribunal català havia condemnat Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó per desobediència per haver tramitat iniciatives parlamentàries relacionades amb el 'procés' que va concloure amb el referèndum de l’1-O. Van ser condemnats un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros cadascun, mentre la cupaire Mireia Boya va ser absolta.
Aquest dimarts serà el torn de les qüestions prèvies i l'interrogatori dels acusats. Per a dimecres està previst l'interrogatori de set testimonis, com altres membres de la Mesa com José María Espejo Saavedra i David Pérez, l'expresident del Parlament, Ernest Benach, i els lletrats Antoni Bayona, Xavier Muro i Pere Sol. Dijous està prevista la presentació dels informes finals i l'últim torn de paraula.
El Suprem va anul·lar la sentència perquè va considerar vulnerat el dret dels acusats a un tribunal imparcial, ja que dos dels magistrats havien exterioritzat en resolucions prèvies una presa de posició explícita sobre qüestions que van constituir objecte essencial del judici. El Suprem remarca “l’acreditada trajectòria professional dels magistrats que van ser recusats”, i creu que la seva presa de posició inicial podria haver-se modificat davant de l’existència de nous arguments o circumstàncies, però afegeix que “aquesta no és la qüestió”.
L’alt tribunal argumenta que el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial no es resol amb un tribunal competent i capacitat disposat a canviar les seves posicions inicials ja exterioritzades. El dret fonamental, continua, exigeix que els integrants del tribunal “compareguin a l’acte del plenari aliens a qualsevol presa prèvia de posició sobre les qüestions essencials que allà han de ventilar-se, sense cap qualsevol tipus de prejudici valoratiu”. “La partida ha de començar amb el marcador a zero”, afegeixen els jutges.
En el seu recurs, Simó remarcava que Barrientos i Ramos van formar part de la sala que va admetre a tràmit les tres querelles que van donar lloc a la causa, i també de la que va desestimar els recursos de súplica interposats contra aquelles decisions. En les resolucions, i particularment en una del 2017, els dos magistrats haurien adoptat de forma explícita, segons la recurrent, una presa de posició clara sobre diverses qüestions de la causa.
La fiscalia demanava les mateixes penes que va imposar el TSJC, també per a Boya. L'Advocacia de l'Estat sol·licitava el mateix excepte per a Boya, per a qui rebaixava la inhabilitació a 16 mesos. Per la seva banda, l'acusació popular de Vox demanava inicialment 12 anys de presó per grup criminal, 20 anys d'inhabilitació per desobediència i 3,2 milions d'euros de multa a cadascun, petició que després va rebaixar només a desobediència. L'altre membre de la mesa processat, Joan Josep Nuet, va ser jutjat i condemnat a vuit mesos d'inhabilitació pel Tribunal Suprem en ser aforat com a diputat al Congrés de Diputats.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha denunciat que el nou judici contra la Mesa del Parlament del 2017 és "una vergonya perquè atempta directament contra els pilars bàsics del parlamentarisme, és a dir, els pilars bàsics de la democràcia". Des de les portes del TSJC, Turull ha explicat que el seu partit dona suport a les persones novament jutjades i ha instat a "recuperar l'esperit d'il·lusió, d'unitat i determinació que va fer possible fer el que vam fer al servei dels ciutadans". Turull ha defensat que al Parlament "s'ha de poder parlar de tot" i ha lamentat que aquesta situació "no passa enlloc de les democràcies consolidades". "No pot haver ni un pas enrere. Estem aquí per denunciar-ho i no ens en cansarem", ha conclòs.
