Era una final per sortir del descens directe i s’ha perdut. Les conseqüències són clares: l’Olot queda a cinc punts del play-out i a sis de la permanència directa. Es torna a allunyar a dos partits de la salvació quan en falten vuit perquè s’acabi la lliga.

El que fa més mal és que l’Olot ha perdut merescudament. El Lleida ha estat superior de principi a fi. L’única excepció, l’inici de la segona meitat, quan amb un doble canvi (Forgas i Urri han entrat per Ot i Xumetra) el conjunt olotí ha fet un pas endavant i s’ha apropat al gol amb dues ocasions de Valverde i el mateix Urri. La resta del partit ha estat clarament del Lleida. A la primera meitat, els blaus han tingut fins a vuit oportunitats abans d’inaugurar el marcador al minut 42 amb un gol de Joan Campins. El defensa, completament sol a dins l’àrea, ha rebut una centrada que ha pogut controlar amb el pit abans d’afusellar davant d’Arnau.

El 0-1 ha estat un cop dur, però ha aguantat molta estona en el marcador. No era un resultat impossible de remuntar i en el primer quart d’hora de la segona meitat, tots dos equips han tingut ocasions (inclosa una rematada de Chuli al pal), però ningú no ha aconseguit marcar. L’Olot ha anat de més a menys i la mitja hora final ha estat molt trista. Ha començat a ploure i l’afició que omplia la graderia (avui s’ha vist la millor entrada de la temporada a la lliga amb més de 1.000 espectadors) ha abandonat l’estadi en massa mentre a la gespa l’equip no era capaç de generar ni una oportunitat més. I, per acabar-ho d’adobar, a dos minuts pel 90, Èric Callís, en pròpia porteria, s’ha marcat el 0-2.

És la segona derrota consecutiva d’un Olot que ha perdut gas just abans d’afrontar un doble desplaçament consecutiu: dissabte que ve, al difícil camp de l’Atlètic Saguntí, i el cap de setmana següent, a Saragossa, contra el Deportivo Aragón. Els olotins no es poden permetre més ensopegades.