Tres anys després la situació a les residències és molt diferent respecte a aquella primavera de 2020 i de mica en mica aquests centres han anat recuperant la normalitat. Han passat els anys, però els responsables de centres geriàtrics encara recorden les difícils setmanes que van viure durant l’inici de la pandèmia.

Ho recorda molt bé l’actual directora de la Residència del Tura d’Olot, Eva Carrera: “Teníem molta por pel desconeixement que teníem. Vèiem que hi havia morts, símptomes molt variats i tot plegat sense testos. Per mala sort nosaltres vam ser la primera residència de la comarca que ho va patir. Va ser difícil fer un bon aïllament al principi”. Tot i el ball de xifres i la complexitat per certificar que les morts havien estat provocades pel coronavirus o per altres motius, les defuncions en aquesta residència de la ciutat van superar, de llarg, la desena.

Una de les persones que ho recorda ara és en Lluís, un resident de 94 anys, que tot i tenir present encara aquells mesos complicats, transmet una forta resiliència: “No recordo pas gran cosa de bo, però ho vam passar. Estàvem aquí tancats, mirant la televisió i pràcticament fent res més”. Assegura, però, que va saber adaptar-se bé.  

En Lluís normalment sortia de la residència per anar a veure a la seva família. D’un dia per l’altre, però, va haver de deixar de fer-ho. La seva família, com totes, patia per la incertesa. Un cop es van començar a aixecar les restriccions va començar una llarga gimcana per poder visitar a en Lluís. “T’afecta la vida en general, perquè ho sabíem quan podríem anar a Olot. Vam estar ben bé un parell de mesos sense venir” explica el seu fill Rafel. “Llavors amb el document de responsabilitat vaig poder venir, llavors la residència em feia un certificat. Recordo venir amb la mascareta, els plàstics, les bates, les pantalles... fins i tot recordo haver hagut de saludar-lo des de baix al carrer i el meu pare des del balcó”.

Què se n’ha après 3 anys després? 

Segons la directora Residència del Tura d’Olot, s’han après dues coses: “la importància de les vacunes i també el fet de ser prudents en l'àmbit sanitari i no caure en el paternalisme i aïllar als residents per fer-los-hi un bé”. A dia d’avui asseguren que si tornés a passar quelcom similar sabrien gestionar-ho molt millor, tot i que reconeixen que fa falta seguir preparant millor al personal d’infermeria i gericultors i, sobretot, més ajuda per part de les administracions: “les ajudes s’han donat fins a mitjans de l’any 2022 i mai n’hem fet prou”. Com a fet positiu, també explica que “ha millorat el contacte amb els Centres d’Atenció Primària, la COVID ha marcat un abans i un després. Tot i això, demanaria més obertura per part dels hospitals i el Departament de Salut, especialment quan envies un resident que té 90 i tants anys i veuen l’edat, gairebé el tracten com un pal·liatiu, quan no ho és. Això és un enorme error”.

Tres anys després de restriccions a les residències pràcticament només en queda una: l’ús de la mascareta.