Per als musulmans practicants combinar l’esport i el dejuni no ha sigut del tot incompatible durant els trenta dies que ha durat el Ramadà. Ara bé, que no sigui incompatible no vol dir que hagi sigut una disciplina fàcil de seguir. La Mariamu Jamigay juga a l’equip infantil de bàsquet de la Vall d’en Bas i assegura que tot i estar acostumada a practicar el Ramadà, entrenar sense haver menjat ni begut res és dur. “Quan acabes l’entrenament ja et comença a afectar i comences a sentir la sensació que falta menjar a l’estómac i aigua”, diu. De totes maneres, assegura que la set és el més dur i el rendiment “baixa una mica”.

Sobretot, la falta d’energia derivada de la manca d’aigua es nota de valent al final de l’entrenament. Tot i això, no deixa de ser un fet desconegut per la resta d’integrants de l’equip que, mentre s’hidraten amb aigua o begudes energètiques durant els entrenaments, veuen com companyes musulmanes, com la Marihamu, no poden.

“El Ramadà és paciència”

El nou campió del món de Muay Thai semiprofessional, Achraf Hajam, també ha combinat l’esport amb el dejuni i assegura que la clau és la paciència. “El Ramadà és paciència. Jo entreno dues hores abans de menjar i estic molt bé”, celebra. El ramadà es va acabar divendres passat. Les celebracions, però, s’han allargat durant el cap de setmana.