L’Església del convent del Carme té prop de 500 anys d’història, però actualment només hi queden tres carmelites. En Jordi Prunera és el prior d’aquesta comunitat olotina. Té 87 anys, va néixer a Terrassa i des de ben jove va tenir clar que volia fer el seminari i va arribar a ser sacerdot. En Jordi assegura que la societat ha canviat molt i que ells mateixos s’han d’adaptar als nous temps. “la societat és molt complexa i s’ha de tenir molta tranquil·litat i acceptació a la diversitat. Tenim una societat amb moltes diferències entre llocs i nosaltres com a religiosos hem de predicar dins el que trobem”.

L’Andreu Guim té 88 anys, van néixer a Les Pallargues, a Lleida, i és el confessor del convent, tot i que el cert és que avui en dia pràcticament no té feina a confessar. L’Andreu veuria amb bons ulls que l’església canviés en alguns aspectes, com per exemple el llenguatge, per tal de fer els textos sagrats més explicatius. Tot i això, creu que no tot el que arriba nou és bo per a la societat: “Posar-se al dia no vol dir que perquè sigui nou sigui autèntic, verídic i intocable. La vida té un progrés i té uns valors que no es poden canviar. La gent ha de saber distingir. Crec que com a societat necessitem una mica el que deia Sant Ignasi: capacitat de discernir. Què convé ara i què no convé ara? Què és el que hem de fer ara i què és el que no hem de fer?”

En Joan Güell és el més jove de tots: té 81 anys i és nascut a Banyoles. Ell s’encarrega d’administrar el convent: fa absolutament de tot, des de comprar el menjar, arreglar coses a portar els comptes i infinitat de coses. En Joan vol pensar que en un futur continuaran havent-hi carmelites a Olot, tot i que és conscient de la davallada que han patit amb el pas dels anys: “Si anem mirant, aquí a Olot. Els escolapis no hi són, els caputxins, les monges tampoc. Però nosaltres encara hi som i mirarem de continuar-ho fins que puguem”.

I és que el cert és que abans era fàcil veure famílies amb set fills i que un seguís el camí religiós. Ara, la realitat és que això no passa i la majoria dels que acaben triant aquest camí hi arriben cada cop més grans. L’Andreu també destaca la falta de vocació que hi ha actualment. 

Sigui com sigui en Jordi, l’Andreu i en Joan, els tres carmelites d’Olot, continuen vivint en pau i tranquil·litat. Custodiant, si es pot dir així, un dels espais patrimonials per excel·lència de la ciutat.