El tant per cent de participació és la quantitat de ciutadans que han exercit el seu dret a vot. Aquí s’hi inclouen els que han votat la seva opció política, però també els vots en blanc. Són aquells casos en què els sobres no contenen cap papereta. És una manera de mostrar el desacord o la indefinició davant les diferents opcions que es presenten sense renunciar al dret a votar. Però a l’hora de l’escrutini, a qui perjudiquen o a qui beneficien els vots blancs? El professor adjunt de la facultat de dret de la UdG, Joan Urrea, explica que les candidatures que no obtinguin un 5% dels vots no entraran en el repartiment de regidors. Segons Urrea, el vot blanc no beneficia a ningú, però és vàlid. Per tant, els vots en blanc perjudiquen els partits que ronden aquest 5%.

En canvi, el vot nul no beneficia ni perjudica ningú. S’entén per vot nul quan la papereta està manipulada o a l’interior del sobre s’hi troben altres objectes o missatges. Però hi ha alguns matisos. Segons Urrea, qualsevol element que faci dubtar de la intencionalitat del vot, farà que sigui nul. Dues paperetes en el mateix sobre de partits diferents serien un vot nul, però si són del mateix partit, el vot es donaria per vàlid.

Cap partit polític podrà entrar a l’Ajuntament si no compta amb el 5% dels vots totals. A partir d’aquí i tenint en compte la participació, s’activa la famosa llei d’Hondt que determinarà la quantitat de regidors que li toca a cada partit polític. Urrea explica que amb una graella que contingui el nombre de vots i el de regidors. Els vots es dividiran pel regidor, en cas de ser el primer es dividirà per 1, si és el segon en 2 i així successivament fins a arribar a 21 en el cas d'Olot. A partir d'aquí, s'hauran d'agafar els coeficients més alts.

Segons Urrea, el sistema està pensat per garantir que passi el que passi sempre surti un alcalde. La llista més votada és qui té l'obligació de governar, però si no té prou majoria haurà d’arribar a acords. De vegades, però, si aquests pactes no s’acaben produint, és possible que l’alcalde finalment no sigui el més votat. És l’art de la política: la capacitat de negociar i arribar a acords.