Junts ha tornat a guanyar les eleccions municipals a Olot, però aquesta vegada ha quedat lluny de la majoria absoluta. La llista encapçalada per Pep Berga ha sumat 3.671 vots i vuit regidors, tres menys que fa quatre anys. L’actual alcalde reconeix que caldrà parlar per poder governar i, ara per ara, no descarta cap escenari.

L’electorat ha castigat especialment Esquerra Republicana. El partit liderat per Josep Quintana ha passat de ser segona força a ser quarta. Ha perdut més de 2.000 vots i s’ha quedat amb tres regidors. Quintana reconeix la derrota electoral.

ERC ha vist com la CUP i el Partits dels Socialistes li passaven a davant. Els cupaires, amb Jordi Gasulla de candidat, s’han convertit en la segona força de l’Ajuntament. Amb gairebé 2.000 vots, han doblat la seva representació (de dos a quatre regidors) i deixen oberta la possibilitat de liderar un govern de transformació a la ciutat.

Si vol governar, la CUP s’haurà d’entendre amb el PSC, tercera força amb 1.728 vots i també quatre regidors (un més que el 2019). El seu candidat, Josep Guix, ha millorat els resultats de fa quatre anys.

Dues formacions noves

El 2019, només van entrar quatre partits a l’Ajuntament d’Olot. Ara, a Junts, la CUP, el PSC i ERC se’ls afegiran dues formacions més: Activem Olot i Vox. La candidatura independent de Jordi Rubio ha aconseguit 853 vots i aspira a ser clau en la formació del nou govern municipal.

Per la seva banda, Vox ha superat el llindar del 5% per només 13 dècimes i, amb 575 vots, també ha aconseguit un regidor. Serà Daniel Plana.

La pitjor participació

En canvi, Olot+, de David Coromina, amb 434 vots, i Olot En Comú Podem, de Raül Valls, amb 378, s’han quedat fora del consistori. Més enllà de sigles i partits, però, la pitjor notícia de la jornada ha estat la participació, que ha baixat un 15% respecte de 2019. Ha estat de 47,40 punts, la pitjor dada de totes les capitals de comarca catalanes.