Un grup d'experts descobreix que les últimes erupcions volcàniques a la Garrotxa van ser abans del que es pensava fins ara

Les noves datacions situen les darreres erupcions volcàniques a la Garrotxa fa una mica més de 8.000 anys

per Gerard Puigdemont

Garrotxa

Un grup d'experts descobreixen que les últimes erupcions volcàniques a la Garrotxa van ser abans del que es pensava fins ara
Un grup d'experts descobreixen que les últimes erupcions volcàniques a la Garrotxa van ser abans del que es pensava fins ara

Un estudi recent ha determinat que les darreres erupcions volcàniques a la Garrotxa no van ser fa 13.000 anys si no fa 8.300. Un grup d’experts ha arribat a aquesta conclusió després de fer un forat de 14 metres sota terra a un camp de la Vall d’en Bas, al pla de les Preses, on fa milers anys s'ubicava un gran llac, sorgit, com a conseqüència, de la colada de lava generada pel Volcà Puig Jordà, situat a la Serra del Corb i que va obstruir el pas del Riu Fluvià. La troballa situa les erupcions garrotxines com les més recents de la península Ibèrica. Tal com explica l’investigador de l’Institut Català de Paleoecologia humana i evolució social (IPHES), Jordi Revelles, explica la importància d’aquesta descoberta: “en el cas més arqueològic i humà el que ha significat és poder estudiar com van interactuar les poblacions humanes enmig d’aquest vulcanisme. Fins ara les datacions d’erupcions volcàniques que teníem eren d’un període que no hi havia ocupacions romanes a la Garrotxa, però amb aquestes més recents sí que podem veure com es van relacionar amb les poblacions del mesolític, comunitats de caçadors recol·lectors”.

Les noves erupcions s’han pogut col·locar en el temps gràcies a datacions radiocarbòniques, observant i recuperant sediments i matèria orgànica en zones lacustres. La descoberta, obre les portes a definir més i millor les implicacions socials i ecològiques que van tenir les erupcions volcàniques i tenir, per exemple, més certeses al jaciment de La Dou. Revelles diu que “es dona un cas curiós a la Vall d’en Bas i és que l’establiment de les primeres comunitats agricultores i ramaderes van arribar aquí uns 700 o 800 anys més tard que a l’entorn més immeditat, com per exemple l’Alta Garrotxa o el Pla de l’Estany. I això ens fa sospitar que encara puguem trobar alguna erupció més recent, durant el neolític inicial, que fes que aquestes comunitats decidissin establir-se a la Vall d’en Bas”.

Revelles també remarca la importància de seguir estudiant l’afectació del vulcanisme a les comunitats que van viure a la Goma del Serrat del Pont, a Tortellà, on actualment hi ha un jaciment amb molta feina per fer.

 

Més coneixement per Espai Cràter

A una part de la mostra que hi ha a Espai Cràter s’hi pot veure, en forma de maqueta, com aquest pla de les Preses estava cobert d’aigua durant una època de la història. Des de l’equipament olotí destaquen la importància de seguir augmentant el coneixement de la història del vulcanisme a la comarca. El director de l’Espai Cràter, Xevi Collell, diu que el que “és que els episodies del vulcanisme ja podríem dir que formen part de la nova datació que ha fet aquest equip d’experts ens pot dir que tot aquest territori que tenim és molt més jove del que ens pensàvem. D’alguna manera la divulgació científica no para i per nosaltres és molt important tenir totes aquestes informacions. I pensem que és important que la gent conegui tota aquesta història al territori i també aquí a l’Espai Cràter”.

L’estudi també s’ha dut a terme des de les Universitats de Burgos, l’Autònoma de Barcelona, València i Montpeller i hi han participat tres garrotxins: Maria Saña i Llorenç Planagumà, i Gabriel Alcalde que, tot i morir fa quatre anys, va ser un dels iniciadors de la recerca. Les mostres que s’han extret d’aquest estudi s’han dut a Tarragona: una part serviran per fer analítiques i una altra es guardarà per futurs estudis.