La comprensió lectora a Catalunya ha caigut als nivells més baixos d’Europa (només superat per Turquia i Bèlgica) i d’Espanya (Ceuta i Melilla), segons l’informe internacional Pirls 2021. Aquest informe, que mesura la comprensió lectora dels nens de 4t de primària (entre 10 i 11 anys), observa una caiguda a Catalunya de 15 punts respecte al 2016. De 522 que en tenia ha passat a 507 el 2021. Això és el doble del retrocés d’Espanya i l’OCDE, que l’estudi atribueix, parcialment, als confinaments de la pandèmia.

Des del Departament d'Educació han afirmat que no els sorprenen els resultats, perquè van en línia de les proves de competències bàsiques. En l'àmbit garrotxí, l’experta en foment lector, Àgata Losantos, ha explicat en una entrevista ‘La Finestra’ d’Olot Televisió, que els números no sorprenen els experts en matèria lingüística. “No ens estranya ni als professionals implicats ni a tota la gent del sector privat que anem per les escoles. S’ha anat desmantellant tot el sistema públic de suport a la lectura dins els centres”. 

Referent al nivell de comprensió lectora arreu del territori català, si ho comparem amb l'edició anterior, del 2016, Catalunya ha reculat 15 punts. També Madrid ha caigut, 10 punts. Són dues dades que, destaca el document, constaten un "rendiment significativament menor". Els resultats dels estudiants catalans els situen en una franja considerada "intermèdia" de comprensió lectora. “Hi ha d’haver una biblioteca escolar a cada centre i això és només cert en el 56% dels casos. Jo que les he trepitjat força a la comarca, són biblioteques que deixen molt que desitjar”, explica Losantos. 

Per revertir aquestes dades, el Departament d'Educació posarà en marxa un pla pilot en 50 centres per determinar i analitzar què cal millorar. S'actuarà en les biblioteques escolars, per dinamitzar-les, actualitzar els catàlegs i que siguin un part important del projecte de centre. Aquest pla pilot es posarà en marxa el curs vinent i es farà amb el suport de 5 bibliotecaris, 1 per cada 10 centres.