Un grup de famílies d’Olot denuncien la impossibilitat que els seus fills i filles d’I3 puguin tenir plaça a les escoles públiques que havien escollit, sobretot aquelles que estan als seus barris.

Segons aquestes famílies, amb l’augment de places per a infants de necessitats especials, alguns nens i nenes d’escoles i barris concrets, com per exemple el Pla de Dalt, s’han quedat fora de l’opció escollida a la preinscripció. Aquestes famílies asseguren que l’augment de places per a alumnes amb necessitats especials els perjudica i demanen que s’alliberin les que estan lliures com més aviat millor o bé que s’augmenten les ràtios. També diuen que, de moment, no ha servit de res demanar explicacions al Departament d’Educació.

Carla Guillaumes, mare afectada: “Hem hagut d’esperar tres setmanes la resposta del Departament d’Educació. Ens han contesta via correu electrònic, ni ens han trucat ni ens han convocat a cap reunió, i ja ens han deixat clar que no s’augmentaran ràtios a les escoles públiques, perquè n’hi ha d’altres de les zona que no s’han omplert d’alumnes, i també ens han dit que aquestes places de necessitats especials no es reconvertiran en tot el curs”.

Les famílies afectades exigeixen un augment de les ràtios, malgrat la negativa d’Educació

Les famílies argumenten que a Olot “s’haurà d’augmentar la ràtio sí o sí” i exigeixen que “s’apliqui l’augment del 10% de places per a escoles públiques”.

La capital de la Garrotxa està adherida a un pacte, juntament amb altres ciutats de Catalunya, contra la segregació escolar, amb l’objectiu, entre d’altres, de no concentrar alumnes nouvinguts i/o amb necessitats especials en un mateix centre. Un dels punts d’aquest pacte és no augmentar ràtios de centres educatius, si a la mateixa ciutat n’hi ha que tenen places lliures. Les famílies afectades entenen la importància de no tenir escoles segregades, però lamenten que “no s’estiguin escoltant prou” els seus casos i pateixen davant la possibilitat que acabin sent ubicats a l’altra punta de la ciutat.

Eli Domenjó, mare afectada: “La no segregació creiem que és una bona mesura i fins i tot jo dic que si la meva filla ha d’entrar a una altra escola perquè la cosa estigui més repartida, doncs ho acceptaré, perquè és justícia social. El problema està en què hi ha coses que s’han fet malament quan veus que hi ha unes 40 famílies afectades. Possiblement ens haurem de desplaçar a altres indrets d’Olot per dur els nostres fills i filles a l’escola, quan es parla tant de la necessitat que hi hagi una mobilitat sostenible”.

Les famílies també estan preocupades per com pot afectar tanta mobilitat als seus fills i filles

Carla Guillaumes, mare afectada: “Es veuran afectats per haver d’anar a una escola que no és del barri. Diuen que els més petits no els hi afecta emocionalment, però amb tres anys no és cert que s’adapten a tot. Els hi canviem per complet la comunitat, els vincles que ja teníem. No són números els nostres fills. I familiarment ens haurem de reorganitzar, perquè ho tindrem més difícil a l’hora d’anar-los a portar a l’escola i a recollir-los”.

Segons alguna d’aquestes famílies, l’Ajuntament d’Olot s’ha compromès a fer força al Departament, per tal de solucionar aquesta qüestió, que depèn de la Generalitat. Aquesta és una problemàtica que es fa extensiva a algunes famílies interessades a escolaritzar els seus fills a escoles concertades.