El preu de la llana de les ovelles està, ara mateix, per terra. Des de fa uns anys a molts pastors se’ls hi acumula, perquè no té valor al mercat. En Martí Canadell, de Begudà, fa molts anys que fa de pastor i poc podia creure’s que s’arribaria a aquest punt: “recordo quan la llana valia 100 pessetes al quilo i esquilar una ovella valia dos rals. Això l’any 1965. Ha canviat molt to. A l’Empordà amb els cèntims de la llana pagaven les pastures de l’hivern”.

En Martí va esquilar les seves ovelles fa unes setmanes. En té 400 i li ha costat un euro i mig per cap. Ens explica que sort en té de la subvenció per sufragar aquest cost, perquè pel que fa a la llana, queda resguardada sota el seu corral sense poder-ne fer res. Enguany té tres grans bosses d’uns 500 quilos, totes juntes, plenes de llana.

Un altre pastor, en Prem Puig de Mieres, ha començat a provar possibles usos de la llana. Ell té, encara no, un centenar d’ovelles i els 150 quilos de llana que generen el fa servir de fertilitzant pels camps. Explica que aquest any ha estat fent “proves de compostatge de la llana, perquè es desfaci” i assegrua que li estan sortint bé. Diu “que la llana és un bon fertilitzat i que descomposta almenys mig any fa que les fibres es trenquin i llavors fa aquesta funció d’absorbir aigua i de mantenir humitat als camps de pastura”.

En Martí Canadell, però, no ho veu tan clar i ja comença a demanar que tota la llana que té apilonada l’acceptin a la deixalleria: “Si no ens en donen res, haurem d'anar a la deixalleria a veure si la volen. Bé volen plàstics, no? Doncs a veure què passa amb la llana”, exclama.

Abans la llana era preuada per fer jerseis i mitjons, però actualment a casa nostra es fabrica poca cosa. Tot ve de l’estranger i la llana, ha perdut completament el valor que tenia. En Martí diu que la llana ni es pot cremar ni es podreix. És el problema de molts pastors d’ovelles per aquestes dates, època d’esquilar i preparar-se per l’arribada de la calor.