Transhumància per la vida: la història d'en Prem Puig, pastor de Mieres, i dos pastors més de les comarques gironines
Aquests dies han fet camí des de Mieres i fins La Molina amb més de 1.000 ovelles

En Prem Puig, pastor de Mieres, enguany ha decidit tornar a fer transhumància i dur el seu ramat de 80 ovelles a La Molina. En Prem explica que ho fa “per ideologia i per passar-nos-ho bé i gaudir d’aquest camí, però també ho faig perquè cada cop és més car fer transhumància amb camions”. Afegeix que li “resulta més econòmic fer transhumància tal com s’havia fet sempre: anant a peu”.
Aquesta vegada, però, en Prem ha estat més ben acompanyat. A banda del grup de suport, també s’han sumat a fer transhumància amb ell dos pastors més: en Josep Rama de Ripoll i en Josep Nicolau de Crespià. Entre tots sumen al voltant d’unes 1.500 ovelles que hauran completat un recorregut de cinc etapes amb 90 quilòmetres, des de Mieres i fins a la Cerdanya. El pastor de Crespià, Josep Nicolau, i un seu company seran els encarregats de cuidar les ovelles durant l’estiu: “haurem d’estar ben organitzats, allà a dalt i anar fent. Hauré de treure la ramada d’ovelles que hi hagi per allà. És important fer transhumància per aprofitar l’herba que hi ha a muntanya, que aquí en tenim poca, i per recuperar aquesta tradició d’abans”.
Un projecte per posar en valor la transhumància de tota la vida
Tots ells conformen el projecte Transhumància per la Vida, que pretén valorar aquesta tradició que cada dia es va perdent més. A través del compte d’Instagram @transhumanciaxlavida totes les persones que ho vulguin poden seguir el dia a dia d’aquests tres pastors de les comarques gironines. Qui ho vulgui també pot fer aportacions econòmiques per ajudar a suportar els costos que, de per si, costa fer transhumància. En Prem explica que “l’any passat es va iniciar aquest projecte per fer visible una cosa que s’ha fet tota la vida, dur els animals a la muntanya a l’estiu. Volem inspirar a la gent de totes aquelles coses que donen vida i la transhumància n’és una”.
I és que tot i ser potser més barat dur les ovelles a peu que amb camió, enguany pastors com en Prem han vist com trobar un terreny al Pirineu ha implicat un cost major que altres anys, per culpa de l’augment de les subhastes en terrenys que són de gestió pública. En Prem va treballar més d’una dècada com a guia del parc natural. Tal com diu ell, va deixar de portar ramats de persones per portar ramats d’ovelles.
