L’exigència era alta i el llistó també estava molt amunt. Els garrotxins Achraf Hajam i Annabel Fernández no van poder repetir els grans resultats que van portar de Tailàndia el mes de març i van tornar d’Itàlia amb una meritòria medalla de bronze. L’Achraf anava en molt bon camí amb dues grans victòries en els primers combats, però unes molèsties a la cadera li van fer témer el pitjor. La lesió va fer impossible que pogués passar de les semifinals i es va haver de conformar amb una medalla de bronze que, això sí, té un sabor agredolç.

Achraf Hajam: “Jo anava a Venècia per guanyar”

“La veritat és que ha sigut una molt bona experiència. Jo abans d'anar a Venècia m’havia preparat molt, havia treballat molt i havia entrenat dur per guanyar. Tenia ganes d’anar a Venècia per guanyar”, ha dit Hajam.

La sort tampoc va acompanyar a l’Annabel, que només va competir en un sol combat a Venècia. Després de passar directament a semifinals, la garrotxina es haver d’enfrontar a una lluitadora sueca que competeix a nivell professional.

Annabel Fernández: “Em falta rodatge”

“Amb això he vist que em falta molt de rodatge. M’agradaria tenir més combats per Espanya i Catalunya per aprendre a saber-me moure millor dins el ring. Em falta rodatge”, ha lamentat Fernández.

El seu entrenador, l’Isaac Mayà, assegura que està molt orgullós dels seus combats. Considera que el sol fet d’haver sigut seleccionats per la delegació espanyola en dues de les organitzacions més importants de Muay Thai que existeixen a escala mundial ja és un èxit.

Isaac Mayà: “Què més es pot demanar?

“Tailàndia va anar bé perquè ells també anaven motivats i amb ganes. A Venècia hi havia molts participants i el nivell també era bastant bo. A Europa hi ha molt bon nivell. Ho han acceptat bé i ho han portat bé. L’Achraf, els dos primers combats, tenia dos rivals durs i els va superar. L’Annabel tenia una rival dura i molt més experimentada i ho va fer molt bé. Què més es pot demanar?”, s’ha preguntat Mayà.

La idea de l’Achraf Hajam i l’Annabel Fernández és agafar forces i tornar amb més energia que mai després de l’estiu. Qui sap si l’any que ve poden tornar a conquerir Tailàndia.