La tasca de l’observador meteorològic tradicional està en perill d’extinció

Asseguren que es tracta d’un coneixement popular que no s’aprèn de qualsevol manera i que cal posar en valor

per Gerard Puigdemont

Medi ambient

La tasca de l’observador meteorològic tradicional està en perill d’extinció
La tasca de l’observador meteorològic tradicional està en perill d’extinció

En Jordi Zapata fa més de 40 anys que recull dades meteorològiques a la Vall de Bianya i en fa 30 que controla les d’Olot. En un any en què s’ha parlat i molt del temps, i especialment de la sequera, també es pot constatar que la figura de l’observador meteorològic està en perill d’extinció. El cert és que, a priori, cada vegada és més fàcil recollir dades de manera telemàtica i a distància, tot i que la part presencial a l’estació meteorològica és també clau per recollir bons resultats. Aquí és on costa trobar relleu generacional.

Segons Zapata, ‘’hi ha molt d’interès per la meteorologia i molta gent jove li interessa la part tecnològica que es pot fer servir per predir-la. Tu pots treballar amb dades des de casa. Cada cop és menys esclau. Ara... l’observador meteorològic que va a l’estació a obrir la garita i agafar les dades d’aquí, em temo que amb els que som ara s’acabarà perdent.’’

I és que no hi ha pràcticament dia que en Jordi no baixi a Olot a recollir les dades del Parc Nou. En Joan Gusiñer és de Castellfollit i fa més de 50 anys que recull dades meteorològiques. Cada matí les recopila i les envia. Ens explica que fins i tot pot enviar aquestes dades a través d’una aplicació mòbil. Les coses han canviat molt si ho comparem amb la mateixa feina que feia el seu avi fa més de 100 anys. Del seu avi, precisament, li va venir aquesta afició per observar el temps.

Explica que ‘’l’afició em ve del meu avi Pau, que al 1918 ho va començar a fer amb la Societat Astronòmica de Barcelona; li van proporcionar un pluviòmetre i un termòmetre i ell ho anava recollint, anotant i enviant.’’

En Joan Gusiñer i en Jordi Zapata són dels pocs observadors meteorològics que hi a la comarca. S’hi pot afegir, també, en Pauet de Santa Pau i en Xavier Gallofré de Mieres, i possiblement alguns més. Tots ells s’hi impliquen de manera diferent: ‘’És entretingut fer aquesta tasca. Jo em limito a recollir dades i envair-les i fer una mica d’estadística, però hi ha altres companys observadors que fan meravelles de previsions de mes, projeccions etc.’’

És la tasca dels observadors meteorològics, unes persones que fan una feina invisible però que serveix, i de molt, per preveure el temps i estudiar-ne possibles canvis.