El pi roig és un arbre que no hauria d’estar a la Garrotxa. Aquesta espècie és més pròpia de l’alta muntanya, però a mitjans del segle passat es va plantar arreu i ara, en context de sequera, es van morint per l’estrès hídric i per l’atac de certs invertebrats. Segons el tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Joan Montserrat, “hi ha diversos invertebrats, certs escarabats que mengen fusta per exemple, són els que s’aprofiten del fet que el pi està estressat des d’un punt de vista hídric. Aquests invertebrats es mengen la fusta dels arbres, fan una corretgeta al tronc i fan unes galeries que impedeixen que la saba circuli i d’aquesta manera el pi es va assecant progressivament”.

On més està afectant aquesta mort progressiva de pins és a l’Alta Garrotxa, tot i que també arriba a altres punts de la comarca. Amb només uns quants mesos, l’arbre acaba morint i amb la impossibilitat que es recuperi. Enguany els efectes de la mort dels pins són més visibles. Montserrat assegura que "hi ha un tant per cent de pins a la comarca que estan patint. Un 20% jo diria, que estan patint estrès i això fa que es vagin assecant. Ja fa uns anys que ho veiem. L’alzina i el roure, per exemple, que són arbres autòctons, també pateixen estrès hídric, però aquests dos sí que tenen capacitat de rebrot i de recuperar-se. Quan hi ha plagues, als pins els n’hi afecten moltes, en canvi, a les alzines i als roures, menys".

Una de les claus perquè no es produeixin fets d’aquest tipus és no plantar espècies en zones que no els hi pertocaria per les seves característiques. De fet, garantir boscos amb espècies autòctones és també una molt bona solució per evitar incendis forestals. Montserrat explica que “la Garrotxa és la comarca que hi ha més superfície arbrada de Catalunya i és la comarca de Catalunya que menys incendis hi ha. I és precisament perquè tenim moltes espècies autòctones d’arbres que no són piròfiles, que no poden afavorir un incendi. Els llocs on hi poden haver més incendis és on hi ha pins i aquí el que caldria és fer una gestió forestal i s’hauria d’anar tendint a retrocedir la pineda i afavorir les espècies que són autòctones de cada zona”.

Per fer aquest reportatge ens hem desplaçat fins a la Vall del Bac, on des de fa temps, cada cop són més els pins que no sobreviuen ni a la sequera ni a l’atac de certes espècies animals.