Amb la idea de multiplicar tot l’aprenentatge adquirit durant anys al Club Natació Olot, l’any 2021 el nedador Álvaro Ruiz va fer les maletes i va volar durant 14 hores fins a arribar a Michigan, la seva nova casa. El garrotxí va decidir estudiar un grau en gestió esportiva, tot i que, naturalment, la seva prioritat va ser l’esport des d’un bon principi.

“Jo volia seguir nedant i la opció que hi havia per fer això era anar als Estats Units. Amb la beca, l’universitat t’ajuda a fer les dues coses alhora. Aquesta opció no la tenia. Aquí tens la opció d’anar a un Centre d’Alt Rendiment i quedar-te allà, però has d’estar amb la selecció espanyola i tenir un nivell més alt”, ha dit.

La seva universitat no té piscina

El nedador Álvaro Ruiz competeix en un equip amb molts nedadors nous a la Segona Divisió de la lliga universitària i destaca els aprenentatges que ha adquirit durant els primers dos anys. Sobretot, assegura que ha millorat la mobilitat sota l’aigua, una eina que li permet anar més de pressa, diu. Lamenta que la càrrega d’entrenament sigui molt més baixa als Estats Units, perquè la seva universitat no té piscina.

“Només entrenàvem una vegada, perquè la meva universitat encara no té piscina. Havíem d’anar a una altra piscina d’un high school. El factor més gran és que no tenim piscina i a la tarda no la podem fer servir quan volem perquè ens la deixen. Entreno el doble aquí que allà”, ha explicat.

L’esportista considera que les competicions regionals són senzilles, però admet que a les estatals el nivell és molt alt. Encara falten dos anys perquè el garrotxí hagi de posar punt final al somni americà, però l’Álvaro afronta ara un nou curs amb reptes nous intentant fer “els mínims errors possibles”.