El documental ‘Garrotxins als camps nazis’ no és un projecte que s’hagi gestat d’avui per a demà. Han sigut tres anys d’una intensa tasca que s’ha desenvolupat de forma col·lectiva. Mentre l’alcaldessa de Santa Pau, Cris Capó, ha estat al capdavant de la recerca de familiars, l’historiador Albert Planas s’ha encarregat de la documentació, accedint a arxius històrics, municipals i comarcals, catalans i francesos. També s’han consultat bases de dades, hemeroteques i arxius militars. Una feina que s’ha dut a terme conjuntament amb la Mercè Casademont, que fa més de 20 anys que ajuda als familiars de persones desaparegudes per tot Europa i assegura que la tasca de recerca per realitzar el documental "ha estat complicada".

La recerca ha permès reconstruir la trajectòria vital dels garrotxins que van acabar als camps nazis. El projecte ha descobert que els 33 garrotxins deportats són homes de gairebé tots els municipis de la Garrotxa amb una mitjana de 33 anys i que provenen de les classes populars. La meitat, per cert, eren pagesos.

Amb l’objectiu d’enfortir la memòria democràtica del nostre país, els tres garrotxins han previst presentar el documental a diferents concursos i televisions nacionals i internacionals, però no només això. També volen preparar conferències a tots els pobles de la Garrotxa.