L’any 1930, el paisatge olotí estava totalment integrat en el món de l’art gràcies al llegat d’artistes com els germans Vayreda o Josep Berga. Aquest codi es va reforçar quan el bàndol guanyador de la Guerra Civil va fixar com a referent aquesta tradició paisatgística i, també, l’escultura classicista de Josep Clarà. Malgrat tot, als anys quaranta hi va haver artistes que van decidir sortir d’aquesta tendència. Aquests artistes formaven part d’una altra generació, que tenia uns altres interessos i que estava marcada per la postguerra. A partir d’aquí, es van introduir nous temes i es van descobrir nous estils, que fregaven corrents com el postimpressionisme, el fauvisme o el cubisme. Segons el comissari de l’exposició, Miquel Àngel Codes, en aquesta època “s’estableix una relació d’oposats”. Pintors com Vayreda acostumaven a pintar “remats de xai i prats i, en canvi, Curós retratava la feina que es feia dins l’escorxador”.

L’impressionisme tenia molt de pes a la societat olotina i això va provocar que noves corrents més contemporànies com les que es poden trobar a l’exposició “Fora del marc” no fossin ben rebudes per la societat olotina de l’època. Codes explica que en moltes ocasions, aquests artistes tenien una segona feina “per buscar-se la vida. El públic, inicialment, no accepta aquest tipus d’obra”.  

“Fora del marc” es podrà visitar a la sala Oberta del Museu de la Garrotxa fins al 14 de gener de l’any vinent. Els dissabtes 28 d’octubre i 18 de novembre s’impartiran dues visites guiades a càrrec del comissari de l’exposició i el 25 de novembre tindrà lloc una jornada titulada “Sabatina al museu. Tot el que has volgut saber de l’art català dels anys 50 i 60”.