Setembre és mes de tornada a la rutina i de tornada la feina per a moltes persones, però per d’altres, com el ferrer de Sant Privat, en Carles Casamitjana, és moment per tancar una etapa.

Després de pràcticament cinc dècades fent l’ofici, enguany el ferrer de Sant Privat fa 65 anys i aquest setembre tancarà el negoci familiar, que va seguir del seu avi i del seu pare. Ara, però, no ha trobat relleu generacional i decideix plegar veles. Tal com explica en Carles, “sembla que ara fer qualsevol ofici no estigui ben vist, i el cert és que hi ha oficis que costen molt de fer. Sembla que els oficis hagin perdut el prestigi, tothom va a la universitat. La meva filla mateixa! No sé com acabarà tot això, perquè hi ha poca gent que es vulgui dedicar als oficis i en fan falta”.

Quan en Carles es retiri, Sant Privat perdrà un altre ofici de tota a la vida. Una fotocòpia del que passa a la gran majoria de pobles. Es perden oficis, però també es perd vida social, i és que tallers com el d’en Carles eren un punt de trobada per a molts veïns. Segons Antoni Casamitjana, president Associació de Veïns de Sant Privat d’en Bas, “la figura d’un ferrer com ell, polivalent, que és capaç d’arreglar-te, per exemple una porta, que és cosa de fuster, es perdrà. Aquí al seu taller també s’hi fa molta vida social, i això també es perd”.

Amb els anys, en Carles assegura que l’ofici de ferrer ha canviat molt. Abans el material rovellat era mal vist i ara és una moda. Aquest veí de Sant Privat encara es dedicava a fer baranes, arreglar peroles o esmolar ganivets, quan la realitat és que l’ofici de ferrer cada dia és més entès a treballar en serralleria i alumini. En Carles diu que no s’ha fet ric en el seu petit taller, però assegura que sempre ha fet el que ell ha volgut: “jo que soc molt nostàlgic, la nostàlgia i fer diners no van juntes. Si vols fer diners no pots estar en un taller així, has d’anar a un polígon industrial, amb gran maquinària”. Afegeix, però, que amb esforç i treball ha pogut “anar fent bullir l’olla” i se n’ha sortit durant tots aquests anys.

I un cop es retiri, què farà en Carles?

“Jo em guardo part de maquinària de ferrer per entretenir-me, també tinc feina a casa, cuidar l’hort i fer teatre. També tinc ganes d’anar a caminar i fotografiar. No m’avorriré pas, ja t’asseguro que no agafaré pas cap depressió!”, assegura. Mentrestant el ferrer de Sant Privat continua gaudint de la seva feina, com quan tenia 20 anys. Cinc dècades que han passat molt de pressa, però que d’alguna manera hauran tingut, també, un final feliç.