Com cada 21 de setembre es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa que redueix l’activitat física i mental de les persones que la pateixen, però que comporta una angoixa, també, als familiars. Els professionals recomanen detectar aviat la fase inicial de la malaltia, per començar a actuar. Anar al banc i no saber de què n’has fet dels diners o deixar-te un foc encès i no notar els efectes que ocasiona, poden ser dos símptomes.

La coordinadora d’activitats de la residència La Tardor, Neus Moreno, afirma que “de vegades hi ha una negació de la malaltia que fa retardar el diagnòstic. És difícil per la família perquè es fa feixuc, per això recomanem que es deixin ajudar pels professionals. Cal ser conscients que la persona anirà evolucionant amb el deteriorament i cal tenir pautes d’actuació, per exemple que les visites familiars siguin constants.” 

A les residències s’opta per organitzar un programa d’activitats diàries per a les persones amb aquesta malaltia. Activitats de tota classe, des de jocs de taula, a activitats de memòria, però també fisioteràpia i aprendre a comunicar-se de manera clara i fàcil. La paciència i l’empatia són claus per portar millor aquesta malaltia.

Moreno explica que “les famílies també tenen el dubte de si els entenen. Per això nosaltres recomanem parlar als pacients amb Alzheimer amb preguntes curtes clares i, sobretot, més que preguntar oferir: dir-los-hi: acompanya’m a, caminem junts etc”. 

Acceptar el deteriorament físic o mental de la persona amb Alzheimer és un dels processos més complexos per a les famílies, tot i que els professionals reconeixen que arriba un punt en que es relaxen i viuen, amb més acceptació, el final de vida del seu estimat. D’alguna manera, expliquen que sol ser part del procés: “arriba un punt que les famílies fan un tomb. Quan veuen que la persona ja no és comunica i ja no es mou gaire, les famílies fan una acceptació del que està passant. I és quan diuen que preferirien que acabes tot aquest procés, abans de veure o viure amb patiment la malaltia”.

Una malaltia, l’Alzheimer, completament invisibilitzada en un passat, però que amb el temps s’ha anat normalitzant entre la societat

La coordinadora d’activitats a la residència La Tardor, Neus Moreno, també explica que “abans era una malaltia que passava molt desapercebuda i que es lligava amb l’edat, però realment hi ha diagnòstics amb persones de menys de 65 anys. La gent ara en parla més, que té un familiar que pateix una malaltia o que la pateixen ells mateixos. Això ajuda a normalitzar-ho”.

L’Alzheimer, que en un principi afecta i molt al pacient que és conscient que no està bé, acaba dificultant el dia a dia de les persones properes a ella. És per això que els professionals recomanen no dubtar a demanar ajuda a banda de recolzar-se amb el cercle de persones més proper.