L'art com a forma d'expressió de sentiments dolorosos per part d'una vintena de joves migrats arribats a la Garrotxa fa poc

És un projecte impulsat pel Servei de Protecció i Emergència de Mas Coll de Dalt i que ha culminat amb una exposició que es pot veure al Núria Social

per Gerard Puigdemont

Societat

L'art com a forma d'expressió de sentiments dolorosos per part d'una vintena de joves migrats arribats a la Garrotxa fa poc
L'art com a forma d'expressió de sentiments dolorosos per part d'una vintena de joves migrats arribats a la Garrotxa fa poc

En gairebé cinc anys han passat uns 600 joves migrats pel centre de Mas Coll de Dalt a Sant Iscle de Colltort. Allà, els professionals s’encarreguen de fer l’acompanyament d’arribada a persones nouvingudes i una de les noves activitats que han impulsat darrerament ha estat el fet de treballar les seves vivències i experiències a través de l’art.

Més d’una vintena de joves han participat d’aquest projecte i en Samba és un noi gambià que té 17 anys i que fa poc temps que ha arribat a Catalunya. Explica que està “molt content que la professora que hem tingut ens hagin ajudat, i que això que hem fet hagi servit per explicar com em sento a través de l’art”. Afegeix que li encanta “l’art i dibuixar i em sento molt bé fent aquest tipus de tallers. Em sento en pau amb mi mateix i pintar em tranquil·litza quan estic nerviós. I quan estic trist o no estic bé, m’ajuda molt, també”.

En Samba també explica que en un futur li agradaria dedicar-se al món del dibuix i la pintura. Amb activitats com aquesta, els responsables del centre asseguren que és una molt bona forma d’establir vincles amb poc temps, i és que pocs són els mesos que aquests joves poden viure en aquest centre d’acollida.

Les obres que conformen l’exposició s’han elaborat a partir d’una tècnica de pedagogia de dibuix de disseny de formes, la pedagogia Waldorf, basada en la relaxació prèvia del cos i la connexió amb els colors i les formes de la naturalesa, que permet als joves entrar en un estat de tranquil·litat que els ajuda a expressar artísticament millor allò que senten. Segons la responsable del taller i il·lustradora, Angie Orjuela, “els nois van entrant en una mena de meditació i per ells és més fàcil obrir el seu cor i obrir la seva ànima i expressar-se. La idea és oferir un lloc segur, de confiança i sobretot lliure, per ells, perquè ells sentin que el que expressen no serà mal utilitzat per ningú”.

Com en Samba, són molts els joves que tenen sentiments per transmetre i de vegades les paraules són massa doloroses per fer d’intermediàries, deixant de banda l’obstacle de l’idioma que sovint hi ha. Amb aquesta forma propera a l’art teràpia els joves són capaços d’obrir-se més emocionalment i expressar, a través del dibuix, els traumes o experiències doloroses que han viscut. Xavier Vinuesa, director del servei de Protecció d’emergència de Mas Coll de Dalt per a joves migrats sols, explica que “els joves mostren agraïment, davant propostes com aquestes. Agraïment per oferir un espai d’obertura emocional, sense necessitat d’anar amb ells i dir-los-hi: vine, explica’m els teus problemes etc. És un taller molt lliure, gens dirigit i realment ells ens agraeixen que hàgim tractat aquests temes tan dolorosos per ells d’aquesta manera”.

A les obres que es poden veure al Núria social fins al 28 de setembre s’hi veuen representats multitud de sentiments i records dels mateixos joves, des de platges i elements culturals del seu país, a mirades.

Els responsables de l’exposició es mostren sorpresos de la quantitat de color que han mostrat als seus quadres els joves. Un color que representa, d’alguna manera, l’esperança de venir fins aquí i torbar-se un món millor, tot i els molts entrebancs que es troben, sovint amb una societat racista i que els dona l’esquena quan arriben o demanen ajuda.