Una veïna d’Olot, la Isabel Martínez, porta tota la vida col·lacionant nines. Nines de moltes dècades enrere i nines actuals. Des de les Mariquita Pérez, a les Marujitas, Nancy, a d’altres més actuals, com per exemple les Barbies. Unes 200 nines, en total, que fins aquest divendres es poden veure en una exposició a l’Esplai La Caixa d’Olot i que emocionant a moltes persones grans que, per uns moments, ha fet un salt enrere en el temps. Tal i com explica la Isabel el que l’ha portat a fer l’exposició és “la il·lusió de veure coses que havien tingut, veig gent molt gran que venen de residències d’Olot les he vist plorar i emocionar-se, veient com retornaven, per uns moments, a la infantesa”.

Nines de cartó, ceràmica, porcellana, de plàstic, de goma, de roba i de mil tipus. A la mostra s’hi poden veure nines fetes a Olot, les Nines Olotines Coll, però també se’n poden veure de fetes a la Comunitat Valenciana, Barcelona i d’arreu d’Europa i del món.

Una afició, la de jugar amb nines, que si bé és cert que les noves tecnologies i modes han anat arraconant, el cert és que sempre desperta la curiositat d’alguns nens i nenes i és que al cap i a  la fi és una de les joguines universals. “Perdre, no crec que es perdin les nines. No agraden tant ara les nines perquè la tecnologia acapara moltes coses. Però sempre queda alguna cosa, perquè, al cap i a la fi, quan venen reis, les botigues de joguines, sempre tenen nines”.

La Isabel també defuig de la burla que sovint han adquirit les nines, com éssers terrorífics i que cobren vida, sovint utilitzat, per exemple, en el cinema de por. La Isabel explica que “el jovent fins i tot, alguns, tenen por a les nines per culpa d’algunes pel·lícules. Però les nines no es mouen, i si es moguessin jo seria rica i famosa, perquè faria un vídeo i el penjaria a Youtube i triomfaria, per tant...”, ironitza.

Una estima i un amor cap a les nines d’aquesta veïna olotina ha anat guardant a casa seva provinents de mercats, cases de segona mà, donacions o regals. Un homenatge a un objecte que d’alguna manera és, també, història de la nostra societat.