Els concerts de Les Marikarmen són completament imprevisibles. Divendres, a Olot, van encetar la programació cultural del Núria Social amb la seva nova proposta: ‘Nos pegan’, que comença amb una entrada, no des de l’escenari, sinó des de l’exterior de la sala i una processó. Un simbòlic record a Mari Carmen, l’ànima del grup. Les Marikarmen critiquen que els grups queer encara siguin considerats a part de tota la resta. Així defineixen la realitat actual Las Marikarmen: “hi ha els grups, els cantants, les artistes i llavors els grups queer. Ens titllen com a subcategoria. Tinc la sensació que quan ens programen o ens entrevisten, alguns, ens encasellen a part de la resta, quan al final som una banda igual com totes les altres”.

Victoria Sickness, Hipogrifa i Contàmina Perpetua van néixer el 2018 i és la segona vegada que actuaven a Olot. Aquest cop van dur una fusió neo-punk, combinada amb instruments de vent. Tot amb un missatge reivindicatiu i dur en favor del col·lectiu LGTBIQ+. L’objectiu? Segons, expliquen, que grups com el seu es puguin incloure als escenaris, el que elles anomenen espais de poder: “els escenaris són llocs de poder i si es poden representar propostes no normatives en aquests llocs és bo, perquè la gent vegi que és possible mostrar-nos i crear referents. Que les minories puguin ser representats en aquests escenaris espais de poder és bo perquè la mentalitat de la gent canviï. Tot plegat ho faria canviar tot una mica”.

Un activisme trans amb la música urbana com a fil conductor, per explicar i a la vegada denunciar vivències. Las Marikarmen asseguren que “hi ha violències que evitem, però que hi som i patim, però també hi ha una xarxa de suport i al final es creen espais de seguretat i de cura”.

Una proposta, la de Las Marikarmen, que tothom viu de diferent manera. Des d’estar assegut en una taula fent el toc, a d’altres que es creen una autèntica sala de ball, per cantar els ritmes d’aquestes tres artistes barcelonines.