Tot i algunes excepcions, les boixedes han anat patint els efectes de l’eruga del boix durant la darrera dècada a la Garrotxa, quan se’n van detectar els primers exemplars d’aquesta espècie invasora. Amb el temps, però, s’ha vist que només aquelles boixedes situades per sobre dels 1.000 rebroten amb condicions, tal com explica Joan Montserrat, tècnic Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa, “ens trobem que les boixedes amb una cota inferior a 700 m'estan seques, perquè ja fa anys que han estat atacades per la papallona del boix. Més amunt, poden anar rebrotant, però la papallona encara està a la zona i a les zones que estan enjardinats la papallona ataca i el boix es mor. Si hi ha tractament es pot anar salvant, de moment”.

Des del Departament d’Acció Climàtica estan treballant en dos estudis d’investigació, ja que de moment no s’ha trobat una manera efectiva per acabar amb el problema. Segons Marc Vilahur, director general de polítiques ambientals, la bona notícia és que l’afectació actual no és tan preocupant com podia semblar al principi de l’expansió d’aquesta plaga arreu del territori. “Hi ha una fluctuació pel que fa a la població. Al principi n’hi havia molta quantitat i de mica en mica va anar baixant. Però va fluctuant. Ara estem estables, havent-se reduït, però estem treballant a detectar les poblacions petites que es van produint”. Puntualitza, però, que l’expansió d’aquesta espècie invasora “és més positiva del que ens pensàvem, la situació, però”. 

I és que el poc que queda per fer és mantenir bé, per exemple, les zones enjardinades, tal com asseguren des del PNZVG: “l’eruga del boix, al medi natural, és impossible frenar-la, perquè no hi ha cap mesura que es pugui aplicar econòmicament. Però en jardineria és important anar fent manteniment i posar tanques, igual que es fa amb altres espècies que tenen plagues”.

El que també és cert, però, és que amb tractament com el que es va fer al Parc Nou fa una mica més d’un any, amb la injecció d’un químic a l’escorça dels arbres per matar les erugues que es mengen la fulla del boix, requereix una aplicació i un seguiment continu, perquè valgui la pena i això també suposa una despesa econòmica.