Rosa Serra és considerada una de les millors escultores del món. Ara té 79 anys i continua tan enfeinada com sempre. Assegura que ella mai ha sigut persona de fer balanç de què ha fet i que sempre ha viscut molt el present. “No hi penso gaire a fer balanç. A la vida, no te n'adones ni de l’edat que tens i ni de tot el que estàs fent. Jo sempre dic que sí a tot, el que em demanen. I de vegades penso: ja podràs? Però com que sempre em sembla que soc jove, suposa no haver fet gaire balanç a la meva vida i haver mirat enrere”, explica Rosa Serra.

Recentment, la Rosa ha recopilat, en un llibre, alguns dels treballs que ha fet en aquestes cinc dècades. Ho ha fet amb l’ajuda de Mariàngels Vilarrasa, del setmanari ‘La Comarca’ d’Olot. Un recull fotogràfic, en forma de catàleg que recull, any per any, algunes de les seves escultures més representatives. “Jo a 13 anys ja vaig deixar d’anar a escola i em vaig posar a treballar. A la vida, tot el que sé i que no és treballar m’ho va ensenyar en Xavier Carbonell, la meva parella. Jo li deia a en Xavier que quan em jubilés potser li faria la vida impossible, perquè sempre he treballat. I ha sigut un mal treballar tant. De fet, ara que soc gran, veig que és un mal voler treballar tant i fer tantes coses i no tenir por”, comenta la Rosa.

Aquest llibre li ha servit a Rosa Serra per posar cert ordre a la seva vida. Fer aquest llibre ha suposat, per ella, un divertiment, i a la vegada un agraïment a aquelles persones que estima i que ha estimat. “Potser íntimament jo o me n'adono, però potser la vida ja s’acaba. Però tampoc em preocupa això, ni la mort tampoc. L’única cosa que penso és que he d’intentar tenir les coses una mica ordenades, perquè la meva família no tinguin molta feina, que ja en tindran, amb totes les obres, motlles i tot el que tinc...”, diu l’escultora olotina.

D’una de les coses que més orgullosa està és d’haver pogut transmetre a estudiants, petits i grans, tot i que ella ha après. De fet, una de les coses que més vida li donen a la Rosa és el fet d’envoltar-se, sempre que pot, de gent jove: “penso que a mi això em dona vida. Per viure, per crear i per donar-me energia per poder treballar, encara, tant físicament com mentalment”.

Rosa Serra viu, des de fa temps, al seu petit estudi d’Olot, on continua fent encàrrecs: des d’escultures que se’n van a la Xina, Estats Units o Holanda; o bé la continuació de la col·lecció de les escultures dels esports olímpics, que elabora pel Comitè Olímpic Internacional.