La Nayeli té 25 anys i des d’en fa gairebé 10 està lluitant per curar-se d’un trastorn alimentari. Ha passat per etapes d’anorèxia i de bulímia. Explicar les causes d’aquesta malaltia diu que és complicat. Ella va començar deixant de menjar progressivament i també va notar un canvi d’humor.

Creu que pel mig també hi ha una part de bullyng patida durant l’adolescència i preadolescència. Està convençuda que la part mental i emocional hi fa molt en aquest tipus de malalties. “La gent es guia molt pel físic i poc per les emocions. Una persona pot estar sana físicament, però no mentalment. I els trastorns no és el fet d’agafar por al menjar, sinó que al darrere hi ha el cervell, les emocions. Hi ha molt més al darrere”, explica ella mateixa.

La Nayeli recorda amb amargor les dues etapes en què ha estat ingressada a l’hospital. A la primera s’hi va passar mig any i en la darrera només dos mesos. Ha estat, de fet, des de fa uns mesos quan nota que ha aconseguit fer un clic mental, sortir de la zona de confort i fer canvis a la seva vida.

Estudia Comunicació a la universitat i a poc a poc està construint un nou camí. “És molt difícil sortir del túnel i ara estic en un moment molt bo. Ho veig jo i la gent del meu entorn. Crec que estic trobant el meu camí, també professionalment. Vull viure. He passat èpoques que m’he perdut coses, experiències, persones, relacions, amics... i tot per la meva obsessió amb no poder sortir a sopar un dia tranquil·lament i d’estar pendent del menjar en tot moment”.

La Nayeli diu que va arribar a menjar per tonalitats. Si menjava verdura, la fruita que es menjava per postres havia de ser verda. Ara diu que des de fa un temps menja i gaudeix menjant, i actualment, fins i tot, torna a somriure quan veu fotos de quan ella era petita menjant un pastís d’aniversari. ”Hi ha coses que m’agraden més i d’altres menys a l’hora de menjar, com tothom suposo, però el que també és important és que gaudeixo cuinant, ara mateix”.

Aquesta jove de la comarca també creu que fer pública la seva història suposa fer un pas més en la seva recuperació i, també, fer visible una malaltia que va molt més enllà del que molta gent pensa. “Explicar la meva història potser també és fer un pas més en la recuperació. És important visibilitzar aquesta malaltia, que és com qualsevol altre i també té un dia internacional, però que a diferència d’altres no es fan curses i grans recaptacions econòmiques”. “Segueix sent una malaltia tabú, aquest tipus de trastorns mentals”, assegura.

La Nayeli no està curada, ni de bon tros. Segueix visitant-se amb metges i no pot abaixar la guàrdia. Tot i això, de l’anorèxia i de la bulímia n’ha començat a extreure aprenentatges, també per mitjà de la lectura i l’escriptura.

“Patir aquesta malaltia m’ha ensenyat a valorar el que hi ha a casa quan he estat temps tancada a l’hospital. També he après a què avui ets aquí i demà qui sap. I també a valorar la família. Jo he perdut persones que no m’hauria agradat perdre per tot el que em passava. I sobretot he après a estimar-me i valorar-me tal com soc”.

Explicant aquesta història, avui, 30 de novembre, Dia Internacional de la lluita contra els Trastorns Alimentaris, la Nayeli només vol llençar el missatge de vigilar amb allò que es veu per les xarxes socials i d’envoltar-se sempre de professionals que et puguin ajudar en un determinat moment. També ha de servir per evidenciar que, d’alguna manera, és possible sortir d’aquest mal tràngol.