Mala collita del fesol de Santa Pau a causa de la falta de pluja, les altes temperatures de l'agost i la presència de fauna als camps

Les proves d'Acció Climàtica amb repel·lents per dissuadir els cabirols no han acabat de funcionar

per Gerard Puigdemont

Agricultura i Ramaderia

Mala collita de fesol Santa Pau a causa de la falta de pluja, les altes temperatures a l'agost i la presència de fauna als camps
Mala collita de fesol Santa Pau a causa de la falta de pluja, les altes temperatures a l'agost i la presència de fauna als camps

Enguany la collita de fesol de Santa Pau ha tornat a ser molt dolenta. Joan Orri, productor de fesol de Santa Pau, explica que “ha anat molt malament, per no dir que ha estat un desastre”. “Hi ha camps en què no s’ha collit res i camps que hem collit perquè en un any dolent s’ha d’aprofitar tot, però que en un any bo hauríem deixat estar”, afegeix. Lluís Sunyer, també productor de la DOP Santa Pau, diu que enguany no ha tret res: “si tenia una zona de camp amb ombra, que es pogués aguantar millor les altes temperatures, doncs allà hi ha actuat el cabirol, per acabar amb la poca producció que podia tenir”, comenta.

 

En Lluís enguany ha tingut una collita de 0 quilos, de les 6 o 7 hectàrees que havia sembrat i no haurà de fer servir la maquinària per deixar a punt el fesol. La falta d’aigua i sobretot les altes temperatures, especialment durant l’agost i el setembre, no han permès fer créixer la planta, deixant de banda l’afectació que ha ocasionat la fauna.En el cas d’en Joan, dels 15.000 quilos que n’hagués pogut treure sembrant una mica més de 15 hectàrees de camps, només n’ha pogut treure entre 3.500 i 4.000. I en el cas de la Montse Miralles, només n’ha tret un 10% del que hauria tret en un any normal. “Tothom està força deprimit perquè portem dos anys molt dolent, pel que fa a el fesol, i també altres conreus. I ja veurem si això ho podrem aguantar gaire”, explica la Montse. Lluís Sunyer reconeix que “és veritat que el conreu de fesol molts productors el tenen com a conreu alternatiu, per no quedar fotut i sense ingressos, però el cert és que any així desanimen bastant”. 

En Joan Orri fa anys que aposta una mica més per aquest cultiu, i és que el seu nebot vol seguir amb la tradició familiar i han estat treballant per tenir un obrador. Una inversió, econòmica més, enmig d’uns anys amb poc benefici: “fa patir perquè ens hem animant força a fer fesols i quan veus que tens dos anys tan dolents, com mai havia vist, perquè fa por. Fa por perquè anem restant, enlloc d’anar cap a millor”, comenta.

 

Enguany el fesol de Santa Pau es quedarà, íntegrament, a la Garrotxa

Enguany s’ha decidit que el fesol de Santa Pau no sortirà de la Garrotxa. Els compradors habituals, com per exemple restaurants de la zona, en podran disposar, així com algunes botigues de proximitat, tot i que es prioritzarà el fesol cuit en pot, i no pas l’embassat en capsa. També se n’ha garantit una quantitat per fer la fira.

Tots els productors, ara treballaran per tirar endavant la fira del mes de gener, tot esperant que vinguin anyades millors meteorològicament parlant, i que es puguin trobar solucions pels atacs de certa fauna que, com a moltes persones, els agrada aquest fesol de Denominació d’Origen Protegit.

 

 

 

La prova pilot amb repel·lents de la Generalitat, no ha acabat de funcionar

El mes de juny el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat va fer una prova pilot a la Garrotxa, per combatre la presència de cabirols als camps de fesol que malmetien els conreus. La conclusió no ha resultat ser igual per a tots els productors que van deixar els seus camps per fer les proves, però en general coincideixen que la mesura dels repel·lents no va funcionar del tot.

Fa pocs dies els productors de fesol de Santa pau es van reunir amb tècnics d’Acció Climàtica i de cara a l’any que una de les mesures es continuarà i l’altra s’eliminarà. Montse Miralles explica que “la prova que ha descartat la Generalitat és la que es posava un pal amb una bossa amb repel·lent cada 10 metres, perquè no ha tingut resultat. I la que Acció Climàtica vol mantenir és l’altra prova, la de ruixar les plantes amb un repel·lent, el que passa que aquesta en una zona va funcionar i en l’altre, els cabirols encara hi ha anat. Però com que hi ha un tema de diferència de dosis de repel·lent, volen tornar a provar de veure si funciona”.

Tot i això, els productors de fesol de la comarca celebren que des del Govern s’interessin per trobar una solució per combatre els camps de fesol malmesos per la fauna: “ha costat molt que ho entenguin, però ara sembla que han vist el problema. I estan estudiant més el comportament d’aquests animals”.

El cabirol, però, no és l’únic animal que l'atrau els camps de fesol. Els senglars també els trepitgen i ocasionen danys al conreu. Segons els productors, la clau és mirar de reduir la sobre població d’aquest tipus d’animals, especialment de cabirols. Ells continuen veient més viable ampliar els guaits dels caçadors, sobretot en època de sembra. Segons Lluís Sunyer pel cas del cabirol, “l’únic sistema que funciona és amb els guaits nocturns per part dels caçadors. Perquè la resta l’animal s’ho aprenen tot i s’ho passen pel forro. I enguany més, perquè amb poca aigua, encara han anat més a les plantes de fesol”. I és que els cabirols se les empesquen totes, fins i tot són capaços de saltar els ballats més alts.