Crida per aconseguir un forn pel molí fariner del Mas Turrós i la construcció d'un obrador

L'objectiu és que tant el molí fariner i el forn, com l'obrador, siguin cooperatius

per Gerard Puigdemont

Societat, Garrotxa, Argelaguer

Crida per aconseguir un forn pel molí fariner del Mas Turrós i la construcció d'un obrador
Crida per aconseguir un forn pel molí fariner del Mas Turrós i la construcció d'un obrador

Des de fa un temps prop d’una quinzena de persones viuen a un mas cooperatiu a Argelaguer. Ara, els habitants del Mas Turrós i membres de la cooperativa Eines Comunes s’han unit per iniciar un projecte que els permeti elaborar aliments de quilòmetre 0. Recentment, han adquirit un molí fariner i ara el seu objectiu és aconseguir un forn i construir un obrador, on poder fer pa, pasta, sucs fruiters o conserves. “El molí l’hem comprat arran del darrer moliner que quedava a Tortellà i que es va jubilar i el que volíem era que no es perdés l’ofici de la molineria. És un molí de pedra que funciona amb electricitat, però té l’essència dels més antics, amb pedra de granit. El molí humiteja el gran i en treus una farina molt neta”, explica Pau Compte, forner impulsor de la iniciativa

Les persones que fan ús d’aquests espais productius no tenen per què viure al mas i de fet la idea és que del molí, el forn i l’obrador cooperatius se’n puguin beneficiar més persones a banda d’en Pau.

És per això que des de fa uns dies han engegat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo amb què pretenen aconseguir un mínim de 5.000 per obtenir el forn i anar construint l’obrador, sota el nom goteo.cc/masturros .“Això és interessant perquè socialment fem una tasca d’ajuntar persones que volem sobreviure dedicar-nos a les nostres feines i crear una economia social. I que tothom que estigui en una situació similar a la nostra pugui desenvolupar una activitat econòmica”, explica en Pau.

Una de les premisses de les persones que han impulsat aquest projecte és el fet d’aprofitar les terres i camps propers al Mas Turrós i la fusta dels boscos del voltant per poder subsistir alimentàriament, però a la vegada com a mètode de guanyar-se la vida i que gent de la comarca pugui adquirir aquests aliments.