En Prem, el pastor de Mieres, està patint de valent en els darrers temps per culpa de la sequera. Els camps amb herba no han pogut créixer bé i no ha plogut prou perquè les seves ovelles s’hagin pogut alimentar de manera correcta. Diu que aquest any ha hagut de portar a pasturar les seves ovelles als boscos i a erms on no hi havia anat mai: “en el meu cas, que faig llet, n’he deixat de fer perquè per produir el formatge i perquè es gasta molta aigua. També perquè per fer llet cal un suplement alimentari que no els hi puc donar als animals. Una altra conseqüència és que amb la sequera les ovelles han parit menys i hem fet la meitat de producció”, explica. En Prem assegura que molts pagesos han hagut de comprar farratges a fora, sovint a uns preus abusius, que posen encara més difícil la subsistència a les persones que treballen i viuen del camp.

Les subvencions arriben tard i han de fer front a una allau de burocràcia

Diu que els governs no posen, tampoc, les coses fàcils. Que faria falta contractar una persona exclusivament per portar, al dia, tota la paperassa que els reclamen. I que les subvencions arriben massa tard. En el seu cas, més d’un any per rebre l’ajuda per sequera: “he tardat un any i mig a rebre una subvenció que ja no ens en recordem perquè la necessitaven”, lamenta. “Si necessitem aigua i fer una bassa, ho necessitem ja. I no que per la burocràcia ens diguin: la pots fer d’aquí a un any”, explica en Prem.

També diu que un dels principals problemes és el mal funcionament del model agroindustrial que hi ha implantat: “estem immersos en un model agroindustrial que no funciona i empobreix als pagesos. I que tenim problemes amb el clima, tot això que fem nosaltres esdevé insostenible. I aquí molta gent està plegant. I altres països, que potser els pagesos els costa més deixar la seva feina, encara és pitjor perquè hi ha alts índexs de suïcidi”.

Cal posar en valor la tasca que fa la pagesia per a la societat

En Prem diu que cal reivindicar la feina dels pagesos, anar a l’essència de la pagesia i fer veure a la societat en general que són clau per la cadena alimentària i per la vida: “els pagesos hem de recordar de qui venim i qui ens devem, que és de la terra. I això sembla que s’hagi oblidat, de vegades i s’ha maltractat i explotat, de vegades la terra. I la població també ha de tenir en compte d’on li venen els aliments. Sense indústria i l’administració podem viure la població en general i els pagesos, però sense la pagesia les indústries i l’administració no poden sobreviure”.

Enguany en Prem no sap ni si podrà fer transhumància. Són les reflexions d’un pagès que continua apostant per viure al camp i viure del camp tot i els múltiples entrebancs.