El Teatre Principal d’Olot obre les portes del menjador de la iaia per reconstruir i reviure la seva història
Es tracta de ‘Iaia’, a càrrec de Mambo Project, un projecte per a estudiants de la ciutat i els casals de la Gent Gran de la Garrotxa

Les històries de vida són relats i anècdotes de les persones que les han viscut i, precisament, aquells que carreguen el pes de l’experiència són la gent gran. La companyia de teatre Mambo Project ha volgut destacar les vivències dels més grans amb la seva última proposta: 'Iaia'. Durant el confinament a causa de la Covid-19, les videotrucades van guanyar importància i a través d'aquest mitjà, desconegut pels més grans, un seguit de dones es ‘’confessen’’ per explicar com era la seva vida quan eren joves: què feien, com vivien, quin era el seu dia a dia. 'Iaia' és un espectacle en el qual passat i futur conviuen sobre l’escenari gràcies a la col·laboració dels recursos educatius del Teatre Principal d'Olot, el casal de la gent gran i l'Escola d'Art d'Olot. La responsable dels recursos educatius del Teatre Principal d'Olot, Ester Forment, reconeix que d’enrada ‘’pensavem que una obra que reuneix gent jove amb gent gran, tenint en compte els diferents ritmes que porten les dues generacions, pensavem que no acabaria de funcionar. Tothom ha estat totalment integrat i, al final, els joves han anat a preguntar als avis que hi havia si el que s’havia explicat en l’obra era veritat o no’’.
Segons Forment, les sinergies que es creen en l’escenari es poden transportar en el dia a dia dels joves. Segons ella, ‘’els joves que han vingut en aquestes sessions segur que quan tornin a casa els avis els hi preguntaran com era el seu dia a dia. La gent gran té molt a explicar i nosaltres tenim molt a preguntar. A vegades, no ens expliquen coses i valdria molt la pena saber què passava en aquell moment per entendre que és el que està passant ara’’.
L’espectacle ‘Iaia’ s’ha reproduït en cinc sessions entre aquest dimecres i dijous. En acabar l’obra la conclusió a la qual arribaven els participants és que potser el jovent i la gent gran no estan tan lluny com es tendeix a creure i que el millor per a tots és seure, parlar i conèixer la nostra història.
