A Mieres des de fa vuit mesos viuen una situació extrema a causa de la sequera. La deu d’on treien aigua, no els en proporciona i l’únic pou de captació que tenen no els dona per abastir a tot el nucli. Segons Núria Martínez, alcaldessa de Mieres, “tradicionalment, la deu era la font principal d’aigua i quan no en proporcionava prou, tiràvem del pou. Però amb la sequera, comptem, que des del juliol no ens funciona i la deu ha quedat ben seca. I el pou, que ens feia de crossa, va esdevenir la font principal d’abastiment al poble, però el cabal va anar baixant. El pou ens dona uns 40 metres cúbics d’aigua al dia i el consum del poble és de 80, i per això necessitem dos camions cisterna d’aigua d’uns 20 metres cúbics, al dia”.

Cada setmana Mieres rep aigua amb camions cisterna que venen des de Banyoles i des de la Vall de Bianya.  Fins al moment porten gastats en aigua 60.000 euros sense IVA, més de dues-centes ‘cubes’ i prop de 4.000 litres cúbics d’aigua. Actualment, el poble necessita dues cisternes al dia per abastir-se. “És un trasbals absolut. Quan vam entrar a l’ajuntament el nou equip teníem un petit romanent de tresoreria i va anar tot destinat a ‘cubes’ d’aigua. També vam fer algunes modificacions de crèdit de subvencions que havíem rebut. I després tot anava per ‘cubes’ d’aigua. Fins i tot vam haver d’eliminar partides pressupostàries del 2023 per poder comprar aigua. I aquest any, la partida per aigua, ja l’hem exhaurida”, comenta l’alcaldessa.

En poc temps l’ajuntament espera poder començar a construir un nou pou, tot i que estan tenint problemes amb els materials del subsol que fan no potable l’aigua que de per si hi ha per tota la vall. L’anterior l’equip de govern ja va encarregar un estudi hidrològic i ara esperen que una part important d’una subvenció que han de rebre de la Diputació els permeti començar a veure la llum al final del túnel: “ara, gràcies al fons de cooperació de la Diputació de Girona que ens ho han avançat, podrem fer la primera inversió per aquest pou. Fer el pou té un cost d’uns 80.000 euros. I podrem fer la primera inversió d’aquest pou. Ens n’han avançat 67.000 i la resta haurem de veure. També és veritat que hi ha algunes convocatòries de l’ACA, però no sabem quan podríem tenir aquests diners”, explica Martínez.

Segons l’actual equip de govern, l’anterior govern va ser previsor i va arreglar bona part de les canonades del poble. Ara estan pendents d’una subvenció de l’ACA per acabar d’arreglar alguns trams vells. Segons l’alcaldessa, esperen no haver d’arribar en la situació d’haver de demanar crèdits per poder-se abastir d’aigua. Aquest, diu, és el darrer escenari que contemplen: “ja estem en temps de descompte. Estem el que podem i de moment hem començat amb el pressupost 2024 i segurament haurem de canviar partides i estirar totes bandes. Comptem, sobretot amb les subvencions, però, si no tenim cap més remei, haurem de mirar altres formes de finançament, que no volíem contemplar, la veritat”.

L’ajuntament ja fa mesos que organitza jornades amb els veïns per anar explicant la situació hídrica en la qual es troba al poble i per conscienciar de fer un bon ús de l’aigua. “Les ‘cubes’ les veu tothom i la gent del poble ho comenta. El nivell de consciència dels veïns és elevat i és d’agrair, la veritat”, explica Núria Martínez.

L’any passat a Mieres hi va ploure un 40% menys del que seria normal de mitjana.