Els caçadors de Montagut i Oix diuen que un pla de protecció de l'Alta Garrotxa és necessari, però no de la manera que es va fer

Diuen que des que es va començar a redactar el pla no se'ls va tenir en compte i tampoc entenen per què el seu col·lectiu no va estar representat al consell plenari i a la junta de l'Alta Garrotxa

per Gerard Puigdemont

Garrotxa, Montagut i Oix

Els caçadors de Montagut i Oix diuen que un pla de protecció de l'Alta Garrotxa és necessari, però no de la manera que es va fer
Els caçadors de Montagut i Oix diuen que un pla de protecció de l'Alta Garrotxa és necessari, però no de la manera que es va fer

Es van succeint les reaccions després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estimés el contenciós presentat per l’Institut Agrícola Català Sant Isidre desaprovant el Pla Especial de l’Alta Garrotxa. Des de la Mancomunitat de Caçadors de Montagut diuen que des del principi, el seu col·lectiu, va sentir-se assenyalat pels responsables del pla. “A la primera reunió ens van començar a treure el tema que els caçadors deixàvem els gossos abandonats i això ens va sobtar moltíssim, perquè a nosaltres els gossos ens costen cèntims i vigilem molt, i comprem collars GPS, etc. La veritat és que no ens ho vam prendre gaire bé això. Un altre tema important, era que es deia que no teníem els plans d’aprofitament cinegètic de la cacera adaptat al tipus de fauna i altres, quan nosaltres cada 4 anys fem actualitzem els plans, ho fan tècnics especialitzats i estan, de fet, validats pel Departament d’Acció Climàtica, ara, i fa uns anys pel Departament de Medi Natural”, explica Jaume Busquets, president de la mancomunitat de caçadors de Montagut.

Els caçadors de l’Alta Garrotxa asseguren que en cap moment van dir que no fos necessari l’elaboració d’un pla de protecció de la zona. També diuen que no es va tenir prou en compte la seva opinió des del principi, i que moltes vegades quan els preguntaven les decisions ja estaven preses: “no és una batalla contra l’administració de Medi Natural o d’Acció Climàtica, ara. El que passa és que és un pla fet per gent que no coneix ni ha trepitjat el territori. Els caçadors, i jo personalment, estem sorpresos que al consell plenari i a la junta de l’Alta Garrotxa no hi estiguem representats. Nosaltres, igual que els propietaris de finques, hauríem de tenir veu i vot, perquè si no sembla que només ens vulguin per pagar impostos. Em sembla molt lleig, això. Ja fa 20 anys aquí a Oix es va fer una trobada amb gent de l’Alta Garrotxa, amb gent de l’administració, propietaris, ramaders, caçadors i d’alguna manera plantejàvem un futur per l’Alta Garrotxa. Tots aquests hi hauríem d’haver estat. Segurament aquest pla l’han fet persones molt tècniques i molt ben preparades, però nosaltres hi hem trobat a faltar la gent del territori”, explica aquest caçador de l’Alta Garrotxa.

Els caçadors de Montagut i Oix tenen la sensació que el que es va fer amb el Pla Especial de l’Alta Garrotxa és un còpia i enganxa d’altres plans i que van ser redactats. També diuen que, sovint, la ciutadania assenyala el col·lectiu de caçadors i que no es té en compte com poden arribar a ajudar a la societat: “es pensen que la caça aquí és com les ‘monteries’ d’Andalusia. I a la Garrotxa hi ha un caçar diferent. És un caçar social, el que tenim aquí. Hi ha molta gent, gent gran, gent del territori i que ha nascut aquí, que el seu fet és passar-ho bé, amb companyia dels seus. Nosaltres reconeixem que fem una activitat de lleure, però està clar que hi ha una sobre població de senglar, de cérvol i de cabirols. I tot això es pot traslladar amb malalties com pestes, en el cas del porc concretament, o fins i tot d’accidents. Per tant, volem que se’ns reconegui la nostra tasca”, explica Jaume Busquets.

Els caçadors també creuen que, en general, molta gent no té en compte que un percentatge molt alt del terreny de l’Alta Garrotxa és privat i asseguren que són dels pocs col·lectius que paguen assegurances i una autorització per dur a terme la seva activitat. Tot de fets, en definitiva, que ells consideren que no estan prou recollits i reconeguts als documents oficials.