La Generalitat té previst tirar endavant la nova Llei d’Alta Muntanya que pretén dotar als territoris de muntanya catalans òrgans de governança des del mateix territori i establir objectius i dur a terme accions per desenvolupar aquestes zones. Al document s’hi ha inclòs les comarques de Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Ripollès, Berguedà i Solsonès. Una de les normes que han establert des del Departament de Territori per incloure les comarques ha estat que el 60% de superfície comarcal estigués per sobre dels 700 metres d’altitud. En el darrer ple municipal d’Olot, el grup del PSC va presentar una moció, que va ser aprovada per tots els grups excepte VOX, que treballés per intentar incloure la Garrotxa en aquest nou document legislatiu, ja que asseguren que moltes són les necessitats que encara té la comarca i per ser considerada una comarca de muntanya. Ara per ara, la Garrotxa no estaria inclosa a la nova llei d’alta muntanya: "la Garrotxa continua tenint alguna de les característiques que van fer possible que entrés a la llei del 1983. Per exemple:  un baix pes demogràfic, una població en assentaments dispersos sobretot a l’Alta Garrotxa, dificultats orogràfics a l’hora de fer infraestructures, un pes elevat dels espais naturals, una posició perifèrica i transfrontera i una alta vulnerabilitat davant el canvi climàtic”, explica Josep Guix, portaveu PSC Olot:.

L’anterior llei va permetre a la comarca de la Garrotxa desenvolupar-se en diversos àmbits, com per exemple un pla de millora de camins, l’electrificació de zones rurals disperses, com per exemple la Vall del Bac, o bé un pla de transports, amb el bus transversals i altres línies comarcals.

El regidor Jordi Güell ha assegurat haver mantingut reunions amb el Departament de Territori per parlar d’aquesta qüestió i un els molts motius que, assegura, hauria de ser més que vàlid perquè la Garrotxa sigui inclosa en aquest avantprojecte de llei és el fet que, en cas de quedar-se fora, es podria quedar fora, també, de possibles cooperacions i sinergies ja de per si naturals amb el Ripollès. També afegeix que tindria poc sentit rebre recursos a nivell europeu al ser considerada una comarca rural, i ara deixar-ne de rebre a nivell català: “per tant, tot això fa pensar, tot i que encara no coneixem tots els continguts de la mateixa llei, que la nova llei hi haurà recursos econòmics que aniran cap a aquests territoris i nosaltres el que no volem és no poder no optar a aquests recursos del nostre govern, el govern català, el de la Generalitat de Catalunya”, explica Güell.

La darrera llei, la del 83, incloïa, també, la Garrotxa, però ara la nova norma només té previst tirar endavant amb vuit comarques i prop d’un centenar i mig de municipis. La llei ha de passar, en les pròximes setmanes a exposició pública.