Isabel Brussosa continua sent l’única dona que ha sigut alcaldessa d’Olot. Ho va ser entre 1996 i 1999. Com a dona, va ser pionera en l’àmbit de la política, ocupant un càrrec d’aquest tipus en un moment en què pràcticament només hi havia homes en aquests llocs de poder. Ara té 89 anys i viu tranquil·lament a la Residència del Tura d’Olot i l’anem a visitar per conversar una mica d’aquells anys i per saber com viu ella el 8 de març: Dia Internacional de la Dona. La Isabel és gran, però sorprèn la gran memòria que encara conserva d'uns anys, quan va ser alcaldessa, que avui en dia recorda amb pèls i senyals.

Isabel, vostè va estar més de 20 anys en política, però havia sigut mestra.

Jo vaig estudiar magisteri i vaig fer de mestre. Poc temps, però. Llavors vaig treballar força anys a l’administració d’una empresa privada. Vaig ser regidora a l’Ajuntament d’Olot i presidenta de la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa. I tinc revistes i fotografies, que quan les mires, a la Mancomunitat tot eren homes menys jo, que era l’única dona. Dels de la junta directiva.

En aquell moment, pel fet de ser dona, t'ho van posar difícil per poder desenvolupar la teva tasca i prendre decisions?

Jo al llarg de la meva vida, i mira que he estat anys en política, no he tingut dificultats per ser dona. Em respectaven i no vaig tenir dificultats.

Creu, però, que s'ha d'avançar en aquest àmbit d'igualtat entre homes i dones.

Dones que ocupin càrrecs de responsabilitat encara n’hi ha poques. Jo crec que perquè els homes més aviat no solen deixar pas obert a les dones i també perquè les mateixes dones no fan el pas endavant.

Què vol dir exactament?

Doncs que fins i tot quan se’ls hi entoma un repte, a una dona, de vegades els genera dubtes. Abans moltes dones deien: "no, demaneu-ho al seu marit". I aquí també hi ha part de l’error. El fet de veure que les donen són capaces, com els homes, de fer les feines. Les dones, igual que els homes, són capaces de desenvolupar allò que es proposin si tenen qualitats.

Creu que va millorant, la cosa, però?

Es va avançant, jo crec. Però va a poc a poc o no va de pressa com voldríem. El 8 de març anys enrere ni es coneixia què es commemorava. Darrerament, s’ha anat potenciant més i se'n parla més i això ajuda a sensibilitzar a la societat. L’objectiu és que un dia tot això ja no sigui notícia, i que una dona pugui ocupar qualsevol mena de càrrec a on sigui.