La Garrotxa és una terra de masos. N’hi ha milers. Grans cases pairals, cases de masovers, masos grans i també masos molt petits. De tots aquests, una gran part estan deshabitats i estan en estat ruïnós. D’altres ja han desaparegut. Segons un estudi de la Fundació Mas i Terra, a principis dels 2000, es van inventariar gairebé 750 masos. Però, a hores d’ara, n’hi ha molts més.  A la comarca, la major part de la població ha viscut en masos durant els darrers mil anys. Voler entendre el paisatge i la història de la comarca és conèixer, també, com són els masos i saber com vivien les famílies que van construir aquests edificis i com treballaven, generació rere generació, les terres que s'estenien al seu entorn. Ara, però, els canvis socials i la crisi del sector primari ha propiciat que edificis que s’han mantingut plens de vida durant segles, acabin morint.

De tot plegat, n’hem parlat amb la Marta Lloret o, més ben dit, la ‘Caçadora de Masies’. És tècnica de patrimoni cultural, directora de la Fundació Mas i Terra i impulsora del projecte Masiaire i es va tornar fanàtica d’aquestes construccions amb la seva primera feina inventariant-ne a la Garrotxa. Ara, és tot un fenomen a les xarxes socials (té més de 48.000 seguidors a Instagram), per la seva tasca de difusió del patrimoni rural català.

Com està la situació de les masies a Catalunya? I a la Garrotxa?

La situació de les masies a Catalunya és dolenta, molt dolenta. Evidentment la Garrotxa no és cap excepció. Quan voltes per alguns municipis garrotxins, per exemple, et trobes tot de vestigis, de cases i masies, tant petites com grans pairalies, en un estat de deixadesa i abandó molt preocupant.

Diríem que la Garrotxa és una de les comarques amb més masies així?

És una comarca que té moltes masies, però no és una de les que les té amb més mal estat. És un estat general de les masies de la Catalunya Vella, que és on es concentren totes les masies.

Quina és la causa perquè n’hi hagi tantes en aquest estat?

De causes n’hi ha moltes i són complexes. Cada casa viu una situació particular. Al final, de fons, hi ha la crisi del sector primari que és quan va començar tot això. No s’han adaptat ni valorat prou per a fer-les arribar fins avui en dia. Aquí el paper de l'administració era molt important per aturar aquest procés i, com es pot veure, no s’han fet els deures a diferència d’altres països com França o Anglaterra on sí que ho han fet.

Quins són els principals problemes als quals s’enfronta una persona que hereta una casa com aquestes?

Sobretot el cost que té el seu manteniment i la falta de cooperació de l’administració. Els permisos d’obra per masies van amb una lentitud que juga molt en contra de la seva conservació. Hi ha propietaris que m’han dit que han estat més de sis anys esperant un permís per fer alguna obra. I és una obra que fan, precisament, per mantenir en peu aquestes cases.

Parlem, cada cop més, de la falta d’habitatge a la comarca, però precisament estem dient que hi ha moltes cases i masies buides que podrien perfectament rehabilitar-se per ser un habitatge.

No et sé explicar per què hi ha tantes cases caient-se a trossos i tanta gent que li agradaria viure-hi. És un contrasentit i és una pregunta que em faig sovint. Aquí darrere hi ha, per exemple, una especulació urbanística molt important. I no només pel que fa a les cases sinó també per les terres. Demanen un preu desorbitat per quatre pedres. A la Garrotxa en conec uns quants casos i això s’hauria de regular d’alguna manera. La funció que tenen aquestes cases, de la gestió del seu entorn i dels boscos, és molt importat i això no s’hauria de perdre de vista. De fet, a la província de Girona, és on he vist casos més escandalosos: per quatre pedres literals demanen entre 200 i  500.000 euros.

"Em sembla molt indignant que vulguis fer una obra de manteniment i hagis de passar pels mateixos filtres que si vols fer un hotel de cinc estrelles"

I a aquest preu se li ha de sumar la consegüent reforma o rehabilitació. Unes xifres que no són per a totes les butxaques... 

Al final el que estem fent és que només hi puguin accedir grans capitals i que normalment són estrangers.

I com s’actua sobre aquestes cases? En l'àmbit de rehabilitació.

Hi ha casos que s’han rehabilitat cases de manera original, però sí que és cert que es troba a faltar no només que s’intervingui bé sobre les cases sinó també la funció que tenien sobre la terra i sobre el seu entorn. A Catalunya la via del turisme és l'única que es considera vàlida, i per això tenim aquesta situació de tantes masies de turisme rural. Els propietaris és legítim que les explotin, però no sé si això és “pa per avui i gana per a demà”. Em sembla que serà així. Les obres sobre les masies tenen un cost molt elevat. Bona part d’aquest cost s’explica pels permisos i els informes que necessites aportar per fer-hi obres. En aquest sentit, l’administració també podria fer-hi alguna cosa per millorar el seu manteniment. A la Sala de Viladrau, que ens l’han cedit a la Fundació, ens trobem que arreglar la coberta en val el mateix que un dels informes que ens demanen per arreglar-la. No ens inventem res de nou, només volem arreglar o recol·locar el que està malament. Em sembla molt indignant que vulguis fer una obra de manteniment i hagis de passar pels mateixos filtres que si vols fer un hotel de cinc estrelles.

A la Garrotxa, diríem que un tant per cent molt elevat de les masies es troben dins d’un parc natural. Això és un avantatge o un inconvenient a l’hora d’adquirir-les o rehabilitar-les?

En un altre país això serien avantatges i aquí són tot inconvenients. Com més protegit estàs, pitjor.

Segurament quan anem per camins i veiem runes o edificacions a punt de caure, podríem pensar que són quatre pedres, però no deixa de ser pèrdua de patrimoni.

És un patrimoni que s’està perdent. Les masies són una manera d’explicar com vivien els nostres avantpassats i com se les empescaven per

“La masia no és només una casa, és tot el seu entorn. Hem perdut un llegat cultural molt important d’aquesta forma de viure i era molt important mantenir-les com a testimoni històric del que era aquest país”

sobreviure. Quan entres en una masia és un testimoni físic que t’ho explica: com es cuinava, quines activitats es feien, com es construïa... Cada vegada que en perdem una, estem perdent com s’explicava aquell entorn. La masia no és només una casa, és tot el seu entorn. Hem perdut un llegat cultural molt important d’aquesta forma de viure i era molt important mantenir-les com a testimoni històric del que era aquest país. S’hauria d’haver garantit la seva conservació. T’estan explicant la història de la casa i del seu entorn, però també de cada municipi i de cada comarca.

La Fundació Mas i Terra i el projecte Masiaire

La Fundació Mas i Terra té per objectiu promoure les actuacions destinades a la conservació i la recuperació del patrimoni històric, arquitectònic, natural i cultural dels Països Catalans. Recentment, han adquirit la cessió de la Sala de Viladrau, la masia natal del bandoler Serrallonga, amb la voluntat d'aturar el procés de degradació que pateix. També, des de fa uns anys, han engegat el projecte Masiaire, que pretén unir aquells que desitgen restaurar i viure en una masia amb els propietaris que, per diversos motius, no poden mantenir aquestes edificacions.