Amb l’objectiu d’apropar els resultats dels estudis arqueològics, Santa Pau ha acollit una jornada oberta a tothom per descobrir, a fons, quin paper van tenir les erupcions volcàniques a la comarca en el desenvolupament de les societats prehistòriques a la Garrotxa. L’arqueòloga garrotxina Maria Saña, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat l’encarregada d’explicar els canvis en la manera de viure entre fa 300.000 i 2.000 anys i el cas concret de la Garrotxa, diferent d'altres indrets de Catalunya: “estem veient que a partir de les evidències arqueològiques que tenim en l’actualitat, els episodis de vulcanisme tan intensos van provocar grans incendis, canvis en la vegetació i en els recursos i en la biodiversitat de la comarca, que van fer que l'àrea es despoblés. Per exemple, el fenomen de la neolitització o l’origen de les primeres  societats camperoles en aquesta àrea és més tardà que a les comarques veïnes, i possiblement això és causat per l’impacte ecològic que va tenir el vulcanisme, aquí a la comarca”, explica la Maria.

Segons Saña una de les claus de l’arqueologia és apropar a la ciutadania els avenços i els estudis, i explicar les implicacions dels fets passats per entendre millor el present.

L’estudi del vulcanisme i el pla de les Preses

Paral·lelament, Maria Saña segueix treballant, juntament amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i un seguit d’universitats i experts,  amb els sondejos paleoecologies a partir de les extraccions de materials al pla de les Preses, que van determinar que les darreres erupcions volcàniques a la comarca van ser abans del que se sabia fins ara. Ara treballen, diu, amb uns segons sondejos, que podrien permetre donar més detalls cronològics.