A Catalunya la via del turisme és pràcticament l'única que ha donat l'administració per la supervivència de les masies. La desaparició de les masies està directament lligada a la desaparició de la pagesia tradicional i al seu estil de vida. El rendiment econòmic abans l’aportava la terra i, ara que no ho dona, s’han de buscar sortides, com ara el turisme rural. Un exemple el podem trobar a la Vall d’en Bas, concretament a la Pinya, al Mas Garganta. Aquesta masia del s. XIV es va convertir en allotjament rural al voltant dels anys 90. La Inés Puigdevall, la seva propietària, la va heretar del seu avi i la va rehabilitar per viure: “quan vaig arribar aquí va ser quan es va crear el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va sortir el que dient que era com fer turisme rural, una de les maneres que es podia treure un profit d’un espai i és el que vaig fer”, explica. 

Masies que cauen i masies reconvertides en hotels o cases rurals de luxe que res tenen a veure amb el seu aspecte original... d'aquests ‘sacrilegis’ que en diuen els experts, se’n poden trobar a tot arreu. També a la Garrotxa. Però també cases que han sigut rehabilitades cuidant el més petit detall de la seva estructura original. La Inés assegura que quan hi va entrar per primer cop només hi havia un punt de llum i una llar de foc i que, a poc a poc, l’ha anat rehabilitant de la manera més original possible i amb materials i mobles quilòmetre 0: “quan veia una casa que l’anaven a restaurar, m’hi anava i els hi demanava si em podia endur material. Així vaig endur-me material per anar reconstruint la casa”, admet Puigdevall. 

L’administració obliga els propietaris a adaptar-les d’una manera que, sovint, no és respectuosa amb el patrimoni

De paperassa, assegura, que n’ha hagut de fer molta. I més, per convertir-la en una casa rural. L’administració obliga els propietaris a adaptar-les d’una manera que, sovint, no és respectuosa amb el patrimoni. Per posar un exemple, s’han de tenir tants lavabos per cada tantes habitacions, o una escala i sortida d’emergència, però no incideixen en el fet que cal preservar una volta, o una aigüera de pedra o un terra de fusta de roure del segle XVII: “les normes i les lleis estan fetes sempre pensant en la ciutat. Com si aquí necessitéssim sortida d’emergència, quan obres una finestra o una porta i ja ets a fora, són incongruències que mai acabes d’entendre”.   

Aquesta, la via del turisme, la del turisme rural i que tan de moda està últimament, és una de les poques sortides d’aquestes masies o grans cases pairals. Ara, n’ha sorgit un altre. La de l’habitatge cooperatiu. Una fórmula que ja fa anys que funciona al nord d’Europa i que aquí tot just treu el nas. A Catalunya hi ha una quinzena de cooperatives d’habitatge, una de les quals a Argelaguer.