Lluís Riera torna a apostar per la poesia i presenta ';Punk i coma;'
El seu nou poemari tracta tota mena de temes de la qüotidianitat i del seu dia a dia des d'un punt de vista madur, però mai renunciant al seu estil reivindicatiu que el caracteritza

Tot i ser probablement més conegut per la seva vessant política i de xocolater, Lluís Riera torna aquest Sant Jordi a les parades amb una nova proposta literària. ‘;Punk i coma;’ és el títol del seu nou poemari, editat per Manifest. 6 capítols parlen del seu dia a dia i de tota mena d’aspectes de la seva vida: laboral, personal, amorós però també fent una mirada profunda a la societat i als molts problemes que existeixen: “en aquest cas és un compendi d’aquesta etapa més madura de la meva vida, amb voluntat canalla, transformadora i directe com sempre, però amb un estil més reposat”, explica en Lluís.
Lluís Riera havia publicat anteriorment altres poemaris, històries en prosa poètica, havia fet traduccions i fins i tot contes infantils. Ara, després d’uns quants anys sense publicar, proposa reivindicar de nou la poesia, amb un estil lliure i fresc, però a la vegada ràpid, intentant captar a nous lectors i enganxar a la gent a llegir poesia: “més que plantejar temes concrets, és explicar el dia a dia. Hem de pensar que no ens han educat gaire a nivell literari i menys en la poesia”, comenta l’autor. “A l’escola ens n'han parlat o a l’instint, però no se’ns ha educat profusament a llegir poesia. I hem de reivindicar la poesia”, afegeix.
Al seu nou poemari no hi falta res de la seva personalitat. Riera diu que la poesia ha de servir per evadir-se, però a la vegada per dotar-se d’eines per transformar el món on vivim i avançar: “crec que hi és tot de la meva personalitat. És com una ceba que vaig traient capes i arribo al cor. Si la poesia autèntica hi ha el cor, l’ànima i el pensament. El bon moment, el mal moment... tot”, diu.
Sobre el títol, Lluís Riera reivindica el punt i coma, una expressió ortogràfica sovint poc utilitzada i, segons ell, la gran oblidada. Juga, però amb les paraules, i enlloc de punt, n’hi diu punk, sempre amb la voluntat punyent i reivindicativa que el caracteritza.
