La Backyard Ultra, l’eterna mataró o la carrera sense final

L’eterna marató o la carrera sense final. Els corredors de la Backyard Ultra recorren una vegada i una altra un circuit on, per la seva extensió, cada 24 voltes equivalen a 160 quilòmetres o 100 milles. Així funciona la Backyard Ultra, una nova forma de cursa d’ultra marató que ha arribat per quedar-se. La distància, la velocitat o la posició no importen: només la resistència. A la Garrotxa, més concretament, a Sant Joan les Fonts, va tenir lloc la segona edició d’aquesta modalitat de curs: la Sant Joan Backyard Ultra. El lloc de sortida va ser el Castell de Juvinyà, un castell molt especial sobretot per una persona: el garrotxí José Manuel González.

“Un lloc molt especial per a mi. El castell que l’any passat em va veure néixer aquí a les Backyards. Per néixer vaig fer una bona marca – 26 voltes – i vaig quedar tercer”, celebra González.

La resistència és la principal aptitud que cal treballar per completar una bona marca en una Backyard Ultra. Això sí, cadascú s’ha d’adaptar a les seves característiques.

José Manuel González, atleta: “Jo per aguantar més hores he de ser més lent”

“Jo he de ser més lent per aguantar més hores. De fet, jo sóc un corredor lent. Jo en una trail normal o una ultra no faig un bon paper, tot i que sí que quedo més o menys cap a mitja taula per endavant”, reconeix.

L’atleta del Club Natació Olot, el garrotxí José Manuel González, ha guanyat aquest cap de setmana la Saltamontes Backyard Ultra de Córdova i ha obtingut el bitllet per la final estatal de Toledo el mes d’octubre amb la selecció espanyola. La Backyard Ultra, una cursa, com diu González, “perillosament adicitiva”.